La ciència i el futur (1924)
Peces històriques
De l’article assagístic de Joan Crexells (Barcelona, 1896 - 1926) publicat fa cent anys a la Revista de Catalunya (VIII-1924). En el marc de la Biennal de Pensament de Barcelona, programada fins diumenge vinent, l’IEC acull avui (18 h) un debat sota l’enunciat “Quin futur ens espera. Propostes per pensar el futur des de les ciències i les humanitats”. En els seus pocs anys de vida Crexells ja era, per formació i com a divulgador, un referent en la concepció integrada del coneixement acadèmic.
[...] La meva opinió és que l’efecte dels avenços tècnics sobre les idees de la Humanitat no serà ni molt beneficiós ni molt perjudicial; serà mínim, gairebé nul. Àdhuc suposant que hi ha una relació entre certs progressos tècnics i el curs de les idees, em sembla evident que cap progrés tècnic dels que avui són possibles serà prou profund per alterar fonamentalment les idees de la Humanitat. Jo no diré, com Chesterton, que la capacitat d’invenció s’aturarà perquè no hi haurà nous problemes. Però sí que sostinc que els problemes que hi ha ara plantejats no són prou profunds perquè llur solució alteri fonamentalment les nostres idees. No hi ha cap problema que pugui afectar tant el curs de la Humanitat com l’afectà la invenció de la impremta. Passem, en efecte, una lleugera revista dels descobriments que en són anunciats. Els descobriments d’ordre mecànic es resolen, en definitiva, en l’augment indefinit de la velocitat en les comunicacions i en la rebaixa dels preus dels productes. Quant al primer, em direu: ¿com és possible que no influeixi en les idees la possibilitat de viatjar, de veure món, de visitar pobles i maneres de viure diferents de les nostres? A això respondré: l’augment de velocitat de les comunicacions ens ofereix de veure pobles més llunyans, però no pobles diferents. És un fet comprovat que com més s’acosten els pobles per la facilitat de les comunicacions, més van assemblant-se. Volem posar pobles ben diferents l’abast de la gent, i quan la gent por anar-hi amb facilitat, es troba que són un simple duplicat d’ells mateixos. És possible que en temps no molt llunyà, es podrà anar a Austràlia en una hora. Però això passarà quan les diferències entre nosaltres i Austràlia seran aproximadament les mateixes que les que es troben a la distància d’una hora, avui. En aquest temps la darrera família típicament australiana es conservarà dissecada magníficament al British Museum, secció d’Etnografia. Evidentment, en el temps que empraven a viatjar els reis catalans de l’edat mitjana, es podria donar avui un cert nombre de vegades la volta al món. Però, segurament, el qui ho fes així tindria menys emocions diverses que les que tenien aquells reis que recorrien un petit nombre de quilòmetres quadrats. [...] Quant a les rebaixes, l’experiència demostra que no tenen cap valor ni cap influència. Si s’arribés al magne resultat que l’alimentació, el vestit, la llum i en general tots els articles que ara en diem de primera necessitat, fossin de franc, sorgirien altres noves primeres necessitats que elevarien el cost de la vida al mateix tipus d’ara. I és que el món està regit per una llei suprema que fa així: “El cost de la vida, en tots els temps, serà car per al poble i baix de preu per al ric”. Contra aquesta llei totes les invencions de la ciència seran inútils. [...]
