El ChatGPT ens deixarà sense feina?

Des que l’any passat OpenAI va llançar el seu chatbot ChatGPT, cada vegada són més els analistes que pronostiquen que la intel·ligència artificial generativa deixarà sense feina milions de treballadors i provocarà un cataclisme econòmic generalitzat. Però quins efectes tindrà exactament la IA generativa sobre l’economia mundial?

Uns càlculs fets fa poc ens donen una idea de les turbulències que planen sobre el mercat laboral. Per exemple, els economistes de Goldman Sachs preveuen que uns 300 milions de llocs de treball a temps complet es podrien automatitzar a conseqüència dels últims avenços en IA, i que dos terços dels treballadors d’Europa i els Estats Units potser es veuran afectats per l’automatització basada en la IA. Un document de treball redactat per investigadors d’OpenAI arriba a la conclusió que aproximadament el 80% de la població activa nord-americana podria veure automatitzades algunes –com a mínim– de les seves tasques arran de la introducció dels grans models de llenguatge, com ara el ChatGPT. I alguns despatxos d’advocats i empreses de màrqueting ja han començat a utilitzar eines d’IA generativa.

Però encara no se sap del cert si les noves IA milloraran l’actual productivitat dels empleats al treure’ls de sobre les tasques rutinàries o si senzillament convertiran els treballadors en tecnològicament superflus. Per descomptat, molts professionals estarien encantats que les eines de la IA assumissin les tasques avorrides, com fer les actes de les reunions, respondre consultes rutinàries o presentar reclamacions de despeses. Però, com van afirmar fa poc Daron Acemoglu i Simon Johnson, molts creuen que l’actual cursa armamentista per la IA generativa està pensada per rebaixar els costos mitjançant la substitució dels treballadors per algoritmes, en comptes d’aprofitar la capacitat d’aquestes tecnologies per potenciar el treball humà.

Hi ha una altra possibilitat, però: la majoria de les empreses podrien trigar a adoptar aquesta poderosa tecnologia per falta d’habilitats i coneixements. Això tampoc és gaire tranquil·litzador. Tot i que les noves tecnologies solen revolucionar tant la manera de guanyar-se la vida com la indústria, també poden propiciar el creixement de la productivitat i fer pujar així els ingressos i el nivell de vida. Després de gairebé dues dècades d’un creixement de la productivitat extraordinàriament lent a la majoria de les economies avançades, la IA generativa sorgeix justament quan més la necessitem. Ara bé, si volem garantir que doni uns beneficis àmpliament compartits, hem de tenir en compte el que vam aprendre de l’anterior onada d’innovació digital.

Aquests últims vint anys, innovacions com els smartphones i tecnologies de la comunicació com les xarxes sense fil 4G i 5G han transformat la vida quotidiana i han obert la porta a l’aparició de nous sectors i models de negoci. A partir del 2021, el nord-americà mitjà passa unes vuit hores al dia en línia, més del doble que el 2011. La informàtica al núvol i el comerç electrònic han crescut a gran velocitat, i això es reflecteix en un mercat laboral en què les competències digitals són un requisit cada cop més indispensable per trobar una feina ben remunerada. Això no obstant, malgrat aquests avenços tecnològics, el creixement de la productivitat ha sigut força depriment des de mitjans de la dècada dels 2000.

Com s’explica aquest enigma econòmic? És possible que les tecnologies digitals en el fons no siguin gaire productives, però la seva adopció generalitzada fa pensar tot el contrari. Una explicació més plausible és que cal temps per esbrinar quina és la millor manera d’utilitzar les noves tecnologies. En conseqüència, només una petita minoria d’empreses dels EUA i el Regne Unit han sigut capaces d’aplicar eines digitals per augmentar la seva productivitat i sortir-se’n.

James Bessen, de la Universitat de Boston, analitza a The New Goliaths, el seu llibre del 2022, per què les empreses tenen problemes per adaptar-se a les tecnologies digitals. La complexitat del software avançat, diu, representa un avantatge per a les empreses grans i les més sofisticades tecnològicament, perquè són les que disposen dels recursos i els coneixements necessaris per adoptar aquestes eines i aprofitar-les.

Atesa l’enorme (i cara) capacitat de processament necessària per aplicar i mantenir les eines de la IA generativa, sembla inevitable que aquesta nova tecnologia segueixi un camí semblant. Si un grapat d’empreses que ocupen una posició dominant apliquen algoritmes d’aprenentatge profund, com el GPT-4 d’OpenAI, per crear nous serveis i productes, podrien reforçar el seu domini del mercat i erigir barreres d’entrada infranquejables.

Però el veritable potencial d’aquestes noves tecnologies no consisteix només en permetre a unes quantes empreses esdevenir més eficients o desenvolupar nous productes. Per facilitar augments generalitzats de la productivitat i crear un valor real, els models de la IA generativa han de modificar la nostra manera de produir les coses. Al cap i a la fi, els booms de productivitat més duradors dels últims 200 anys han sigut el resultat de noves tecnologies que han remodelat i reconfigurat els nostres sistemes econòmics.

Pensem, per exemple, en la introducció de peces intercanviables al segle XIX, que va revolucionar el món de la fabricació, o en la cadena de muntatge de Henry Ford, que va reforçar la divisió de feines dintre de les fàbriques a principis del segle XX. Als anys 80, la revolució del “just a temps” va reduir la necessitat de fer grans inventaris, i la globalització de les cadenes de subministrament durant la dècada dels 2000 va permetre una més gran especialització. Aquestes innovacions en els processos, possibilitades per l’aparició de noves tecnologies energètiques i de la comunicació, van impulsar el creixement econòmic al canviar no només el que produïen les empreses, sinó també com ho produïen.

Abans que es faci evident la utilitat que pugui tenir a llarg termini la intel·ligència artificial generativa, tot aquest rebombori mediàtic –i el pànic– s’han d’apaivagar. Siguin quins siguin els seus defectes, la seva introducció representa sens dubte un salt tecnològic impressionant. Si volem que ens beneficiï a tots –treballadors, consumidors i emprenedors–, hem de facilitar a totes les empreses l’accés a aquestes eines revolucionàries, en lloc d’entregar la clau de la pròxima gran transformació econòmica a unes quantes d’importants i limitar-nos a esperar que no en deixin fora la resta.

Copyright Project Syndicate