'Changes'
En temps de crisi és inevitable que moltes coses canviïn, i això, per si algú no ho sabia, a banda de ser terapèutic, és el que fa possible que seguim convivint en aquest planeta. Apareixen nous costums, actituds, modes i maneres de fer les coses. Les persones es transformen i tot el que semblava que seria impossible que passés, de cop és el més normal. Els professors ja no fumen a les escoles, les dones poden votar, els homosexuals casar-se, està prohibit embrutar els rius i definitivament està molt mal vist pegar a la teva senyora. La vida que compartim, per sort, millora amb el pas del temps i acaba posant en evidència a totes les ments conservadores, retrògrades i intolerants que lluiten contra el canvi per petit o gran que sigui.
Sense anar més lluny, això és el que està passant aquests dies a la plaça Catalunya, a la Puerta del Sol i a totes les places d'arreu. La gent es reuneix i s'asseu a terra per expressar així que està cansada de totes les coses injustes, que no funcionen i que ja comença a ser hora de canviar. No és res que no hagi passat abans centenars de vegades al llarg de la història, i sempre es fa per aconseguir un món millor. Per això els hauríem de donar les gràcies, trucar a una pizzeria per si tenen gana, portar-los unes flassades perquè no passin fred a la nit i tractar-los amb agraïment i respecte. Sense cobrar estan fent la feina als polítics amb les seves llistes i reivindicacions i estan marcant els fulls de ruta de per on han d'anar les coses els propers anys.
Desgraciadament, tinc la sensació que les empreses, perdó, volia dir els partits polítics que ens governen, no troben gaire interessants, ni necessàries, la majoria de les seves demandes. Per això, si la cosa no canvia, proposo abandonar la plaça Catalunya i okupar el Parlament.
