I si no fos cert que un escàndol tapa l'altre?

Les portades retraten la intensitat dels temes, i cadascuna tapa l'anterior. El Papa tapa Bárcenas, la ILP per la dació en pagament tapa el Papa, els espies ho tapen provisionalment tot. Això ens fa ser suspicaços, amb raó, sobre les estratègies interessades de filtració d'informes, al marge de la seva veritat. És més, estic segur que els que gestionen aquests mecanismes deuen presumir en la intimitat de la seva habilitat per fer oblidar uns casos amb els següents. Tranquil, ara t'ho arreglo i d'aquí quatre dies ningú no recordarà això teu. Tinc molt males notícies per a aquests estrategs de merda (perdoneu l'expressió, però en aquest cas és literal, fan estratègia sobre com escampar-la). Un escàndol no sempre en tapa un altre. La vida és més complexa que una portada. La gent cada cop té més memòria. Als anys AC (abans de la crisi) la corrupció no castigava els partits a les eleccions i l'acumulació de casos generava prou confusió per anar tapant-se les vergonyes els uns als altres i els uns contra els altres. Però als anys DC (durant la crisi), esgotades moltes paciències, els casos s'acumulen però no queden oblidats. L'estratègia "i tu més", que és la que ha donat ales a espionatges diversos per tenir material amb què negociar silencis, ara ja no neteja ningú, empastifa tothom i prou. Caldrà pressionar molt per aclarir tots els casos, caldrà esforçar-nos a ser curosos en els judicis previs, i caldrà que fem entendre d'una vegada a tots els culpables i experts en gestió de misèries que ja no és cert que noves vergonyes taparan les seves.