Vint-i-cinc científics han publicat una carta a la revista Nature alertant del risc que suposen les diferents variants del coronavirus per als altres homínids o grans simis (Gillespie i Leendertz 2020). Cal tenir en compte que els altres homínids són molt vulnerables a patògens respiratoris humans en general (Gibbons 2020) i que els ximpanzés de Tai, a Costa d'Ivori, ja es van contagiar d'un altre coronavirus humà menys perillós, l'OC43, el 2016 (Patrono et al. 2018; Carrington 2020). Els goril·les de San Diego han aconseguit sobreviure al covid-19 però algunes mutacions d'aquest virus podrien ser mortals per a altres goril·les o altres grans simis (Brunette 2020; UNESCO 2020).
Des del Projecte Gran Simi hem enviat fons, per exemple, al centre de rehabilitació d'orangutans de Biruté Galdikas a Borneo, per comprar tests i mascaretes. Però fan falta més fons, i cal també una resposta institucional i un esforç de cooperació internacional perquè, a més del perill que suposen les noves soques, la pandèmia ha arribat de bracet de la crisi, l'atur, la pobresa, l'absència dels llocs de treball habituals, i la falta de mitjans públics. Tot això intensifica la temptació d'endinsar-se als territoris simis i guanyar diners extraient els seus recursos o venent nadons simis, mans dissecades o carn d'homínid per menjar. I tot i que els homínids lliures aporten un gran benefici econòmic als països en què es troben, per exemple, atraient científics, turistes, equips de filmació, i fons internacionals per a la conservació, la gent no pensa en el bé comú ni en el llarg termini quan hi ha crisi i poc control. A més, amb menys presència internacional, hi ha menys fons i menys ulls observant la zona, i és més fàcil que recuperin el control els grups armats a qui no interessa, per exemple, que la salvació del goril·la interfereixi amb l'explotació del coltan.
Nombrosos científics han assenyalat el tràfic d'espècies i la pèrdua de la biodiversitat com les condicions que han facilitat la propagació del covid-19 (Platto et al. 2020). Això ens hauria de fer reflexionar sobre com convergeixen els diferents problemes. El tràfic d'espècies salvatges i la pèrdua de la biodiversitat ens han portat a la pandèmia que estem patint i que pot portar al seu torn a l'extinció dels grans simis. A més de la tragèdia que tot això comporta, l'extinció serà també un desastre des del punt de vista del tràfic d'espècies i la biodiversitat, no només pels diferents efectes que tenen els simis sobre el seu medi –per exemple, mitjançant l'expansió de llavors– sinó perquè la seva presència atrau professionals, com primatòlegs, i fotògrafs, que al seu torn atrauen fons i vigilància a les comunitats locals, que protegeixen indirectament altres espècies. Sense els simis, hi haurà menys fons i vigilància i més furtivisme, i s'intensificarà el trànsit i la reducció de la biodiversitat que ha donat lloc a la pandèmia, cosa que augmentarà el perill de noves pandèmies, i noves extincions. Es tracta d'un cercle viciós que cal trencar.
En alguns llocs, incloent-hi Espanya, alguns estats nord-americans i alguns països àrabs, encara no s'ha prohibit la tinença privada de grans simis. Mentre això es permeti, seguirem trobant anuncis a internet, com trobem ara, que ofereixen nadons homínids com a mascotes i que expliquen com per robar un nadó sol ser necessari matar la seva família. Mentre continuï el tràfic continuaran les matances de grans simis i dels guardes forestals que intenten protegir-los.
Compartint les preocupacions del Projecte Gran Simi, Francisco Garrido, diputat del PSOE - Els Verds, va presentar una proposició no de llei el 2006 que va ser aprovada pel Parlament balear el 2007. Sol·licitava reformes legals que permetessin protegir els grans simis i acabar amb el tràfic i l'explotació d'homínids mascota a casa nostra. També Joan Herrera, diputat d'Iniciativa per Catalunya - Verds, va presentar una proposició no de llei en suport al Projecte Gran Simi, alertant, ja el 2008, del perill que presentaven les pandèmies zoonòtiques per als humans i els altres homínids. José Luis Rodríguez Zapatero no la va ratificar tot i que va ser aprovada en part per una àmplia majoria i en part per unanimitat, i que el seu partit havia defensat un any abans una proposta semblant. Una es pregunta què més ha de passar perquè algú reculli aquesta torxa i demani, com a mínim, el tipus penal agreujat per la tinença i tràfic il·legal d'homínids que Herrera va proposar.
Els països on resideixen els grans simis lliures no són els únics que han participat en el tràfic d'espècies, ni els únics que tenen viatgers freqüents que han participat en l'expansió del virus pel món. La pandèmia, i les seves conseqüències, inclòs el perill d'extinció dels simis, són responsabilitat de tots, i la cooperació internacional és fonamental perquè els nostres germans evolutius puguin conservar les seves famílies, les seves cultures i el seu futur.
Paula Casal és investigadora ICREA al departament de dret de la UPF
