Dilluns passat, en un acte a la Pedrera, el Cercle d’Economia ens va recordar que ja té certa edat. Ho va fer homenatjant els seus 33 socis vius que ho són des de fa 50 anys. Ha recordat també que el 16 d’octubre de 1958 Jaume Vicens Vives va pronunciar al Cercle una conferència memorable: El capitán de industria español en los últimos cien años. Amb aquest motiu ha instaurat una sèrie anual de conferències Vicens Vives. La primera fou impartida a l’acte mateix pel professor Lluís Torner, director de l'ICFO. M’hi referiré més endavant.
A l’acte es va repartir el text de la conferència de Vicens Vives, que jo no coneixia. L’he llegit i he pensat que podria dedicar aquest article a reflexionar sobre les permanències que la seva lectura em suscita.
El text recull molt bé el que ha estat l’esperit fundacional i continuat del Cercle. És un text que expressa voluntat de modernització de l’economia espanyola des d’una perspectiva catalana. Ho fa des d’una voluntat d’integració en el projecte europeu que s’acabava d’estrenar amb el Tractat de Roma. No es parla de la democràcia o la llengua prohibides, però hi bateguen a cada pàgina.
La conferència és anterior al Pla d’Estabilització del 1959 i encara trigaríem 27 anys a incorporar-nos a Europa. Però no hi ha en el text el més mínim indici d’una inclinació proteccionista. Vicens és molt conscient que el futur havia de ser Europa i que la nostra economia viuria subjecta al vent de la competència de, com a mínim, tot un continent. Ara bé, Vicens Vives no renega del passat proteccionista de Catalunya, ni dels seus capitans d’indústria, sinó que fa una distinció ben interessant. Ens ve a dir que en el seu moment el proteccionisme va ser l’expressió d’una visió econòmica que posava l’accent més en la producció que en el consum. És a dir, i simplificant, era més important per al futur de l’economia espanyola disposar de fàbriques que no pas tenir com a primera prioritat la disponibilitat d’objectes de consum. He de dir que, adaptada als nostres dies, comparteixo l’actitud de posar més èmfasi en la producció que en el consum. Avui ja portem gairebé 40 anys en una àrea comercialment integrada i en constant expansió. Per al consum és lògic i oportú que aprofitem al màxim les oportunitats que ens dona el marc europeu. Ho fem orientats per la qualitat, els preus i potser altres factors com la preferència per la proximitat –que jo comparteixo per a coses com els productes alimentaris o els culturals, però no per a altres, com l’energia–. Però és en la producció que marquem el caràcter de la nostra economia: en el que fem i en el que exportem o impactem al món. Quan vaig a una bona exposició d’art a Catalunya, o a un bon musical, en gaudeixo com a consumidor, però com a ciutadà em fixo en on s’ha organitzat, és a dir, en qui ho produeix. Si és d’aquí em satisfà emocionalment i també intel·lectualment: sé que és un bon senyal per al nostre futur econòmic. En canvi, si es tracta d’una importació clau en mà no m’acaba de fer feliç.
La conclusió de la conferència de Vicens Vives apunta en la mateixa direcció que els estic indicant, i això em reconforta. Assenyala Vicens que la competitivitat –la qualitat– de la nostra economia en un futur, que ja és el present, dependrà de la nostra creativitat. Podríem dir del valor potencial generat en el territori. De no acontentar-se amb "poner en Barcelona una pequeña sucursal, de comenciante al por menor". El seu últim paràgraf és: "La creación –en les notes preparatòries manuscrites ens parla de "crear quelcom amb personalitat"– se hace de dentro para fuera, estar ordenado y estructurado de fuera hacia adentro es síntoma infal·lible de decadència total".
Al text també ens diu que la possibilitat de la creativitat es basa en el coneixement ("de convertir al menos a quince millones de españoles –inclosos els catalans– en seres pensantes"). No sé si Vicens Vives estaria satisfet si veiés on hem arribat. És raonable suposar que, de tota manera, ens continuaria esperonant. Però, en canvi, estic ben segur que hauria aplaudit amb entusiasme la conferència del professor Torner: Una font inesgotable, un futur d’oportunitats. També per a ell el futur és la creativitat. Ens presenta, en les seves paraules, "un programa per a les properes dècades, centrat en la importància de la recerca de frontera global com a motor de desenvolupament econòmic sostenible per una societat avançada econòmica i socialment com la nostra". Llegiu-lo.
