Les cent llistes
Les cent sèries que has de veure abans de morir. Vés a la merda, les cent bufetades que et mereixes per dir això. Una de les coses més horripilants dels temps que corren és aquest “cent concerts que no et pots perdre”, “mil llibres que has de llegir aquest estiu”. Quina durícia. Partim d’aquest consell generós i bondadós com una ofrena d’un pare a un fill, però és només el camuflatge d’una agressió duríssima. Visc amb dolor aquesta llaga, la sento cada dia, aquesta buidor transvestida de contingut, aquest titular mut. Sento aquest tuf sobretot a Twitter, aquest camp hipersembrat de llistes mortes. Com si fos carícia, se’ns proposa aquest malestar d’imposició. Diguem no. No has de llegir res, no has de veure cap concert, ni llegir cap més llibre, negar ben fort l’utilitarisme de la cultura, l’utilitarisme de tanta llista tonta. Hi ensumo l’herència dels deures d’escola, el pànic de no saber tant com saben els altres, aquesta comparació terrible amb els companys de classe. Prou. Nihilisme.
Vols llegir la columna anterior del Roger Coma?: 'Hits'Fa poc he anat al Primavera Sound com el ritual tonto de cada any i el malestar que s’hi viu és exactament aquest: disposar de set concerts alhora durant hores m’empeny altre cop a aquesta sensació horrible. ¿M’estic perdent el grup del segle? Canvio histèricament d’escenari. ¿M’estic perdent la pedra de toc que m’alliberarà per sempre? I amb aquesta por de perdre alguna cosa que no tens et trobes nerviós i abocat a un zàping boig i bulímic, completament ridícul. ¿No podem recuperar la cultura en un sentit de cultivació agrària? Cultivar amb les seves estacions hivernals de calma i silenci, amb els seus anys de guaret i no fer res, amb moments per només sembrar i callar, moments per només esperar i recollir. No vaig recollir res al Primavera Sound, només vaig anar sembrant, un concert se solapava amb l’altre, com sembrar vint vegades al mateix camp. I ara demano perdó per haver sigut tan mal pagès. Però només he comès un dels “cent errors que ha de fer un pagès abans de morir”.
