Censures o cancel·les?
Gràcies a alguns comptes de Twitter, com els de Teatro del Barro o el de l'escriptor J.M. Vidal-Illanes, podem fer un seguiment dels casos de cancel·lacions culturals que es produeixen a l'estat espanyol. En el moment d'escriure això, hi ha la notícia de la recollida de firmes que promou Andecha Astur contra el veto de Vox a Xixón contra la música cantada en asturià; el cas de l'obra de teatre Nua, de l'actriu Ann Perelló, que ha estat cancel·lada per l'Ajuntament de Palma de la programació d'un teatre municipal on s'havia de representar el proper mes de setembre, “perquè no encaixa en la línia de la nova programació”; la cancel·lació, a Briviesca, de la peça teatral El mar: visión de unos niños que no lo han visto nunca, que glossa la figura del pedagog republicà Antoni Benaiges; la censura, a Valdemorillo, d'una versió teatral de l'Orlando de Virginia Woolf (podeu llegir l'excel·lent article que en va fer Marta Segarra en aquest diari), perquè a Vox els molesta el protagonista, que és indistintament home i dona al llarg dels segles; i també la censura d'una peça de Lope de Vega, La Villana de Getafe, justament a Getafe, “per les seves insinuacions sexuals”. Hi podem afegir la cancel·lació de la pel·lícula infantil Lightyear al poble càntabre de Bezana, perquè hi surten dos homes que es besen (ja havien censurat aquest film, pel mateix motiu, en països com Egipte, l'Aràbia Saudita o Indonèsia). I el cas del concert dels Antònia Font al festival Mediterránea, de Gandia, que ha estat cancel·lat unilateralment i sense cap explicació per part dels organitzadors. En tots els casos, parlem d'ajuntaments en què, com a resultat de les eleccions del 28 de maig, hi governa el PP, o el PP en coalició amb Vox.
Tots els casos que hem esmentat són greus, però criden especialment l'atenció els que afecten les obres de Virginia Woolf i de Lope de Vega, perquè parlem, respectivament, d'un clàssic de la literatura universal del segle XX i d'un clàssic espanyol del XVII, el Siglo de Oro: el fet que ni aquestes credencials aturin l'impuls censor de la dreta nacionalista espanyola torna a remetre als versos, tan dolguts, d'Antonio Machado: “Castilla miserable, ayer dominadora, / envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora”. Ho ignoren tot.
Hi ha hagut contestació ja, a través del comunicat que professionals, entitats i institucions de la cultura han difós massivament a xarxes socials, en català, castellà, euskera i gallec. Però el degoteig és igualment alarmant: aquells que posaven el crit al cel amb la fal·làcia de la cultura de la cancel·lació, a la mínima que toquen cadira es posen a censurar a tort i a dret, amb un vigorós ímpetu neofranquista. Aquest darrer adjectiu no és gratuït: la temptació autoritària, o totalitària, comença sempre per la cultura, davant de la qual els il·liberals se senten incòmodes, pel motiu que sigui. L'ultracatolicisme de Vox, compartit també per sectors del PP, se sent inquiet sobretot davant de dues diversitats, la sexual i la lingüística. Estiguem-hi extremadament atents.
