La caverna, la carcúndia i la fanfàrria política

Barcelona"Centenars d’abertzales insulten i assetgen membres de Vox en un míting de Bilbao", diu un titular d’OK Diario. La caverna es posa les botes amb l’incident i ho ven com un atac intolerable a la democràcia. El mateix mitjà, però, quan parlava de l’escrache que estaven fent al domicili de Pablo Iglesias i Irene Montero titulava: "Clamor davant del casalot de Pablo Iglesias a Galapagar: «Fora, fora!»". És a dir, que l’assetjament es transforma en clamor en menys del que un triga a cridar "Primo De Rivera!" La trampa informativa principal, esclar, és considerar un "míting" el que va fer el partit d’Abascal. El periodista Jonathan Martínez –un follow obligatori, que compensa tota la cridòria vana de Twitter– recordava una dada rellevant: al carrer de Bilbao en què Vox va fer la seva actuació, la formació havia tret l’espaterrant xifra d’un sol, trist i magre vot. Només amb una ingenuïtat commovedora –o una cara d’acer– es pot creure que la formació va fer l’acte en aquell indret amb la noble intenció de doblar el seu resultat electoral –que ja seria meritori, multiplicar per dos la penetració amb un míting– fins a l’astronòmica fita de dos vots. S'hi va anar per muntar el numeret. Més concretament: per aconseguir els titulars que, sol·lícita, la caverna mediàtica es va apressar a servir. És la clàssica perversió de la ultradreta: pervertir un dret fonamental –la llibertat d’expressió política– per bastir un discurs amb poc ancoratge en la realitat. ¿No és això, també, una forma d’assetjament?

Àlbum de titulars

"La «vídua» d’Álex Lequio, una pija catalana de 25 anys de bona família, passeja desmillorada per Sant Gervasi". (Tuit a El Nacional. La noia ha perdut la seva parella per un càncer d’ossos: potser és normal que no vagi tocant els platerets pel carrer.)