Els motius del Partit Popular per voler fer caure Pedro Sánchez seran poc elegants, si es vol, però com a mínim són clars: volen desallotjar el PSOE del poder per ocupar-lo ells. Pactant amb Vox si cal, com han fet a diverses comunitats autònomes (ara se'ls ha obert a les Balears una esquerda que pot ser interessant o pot ser un mer xut endavant de la pilota per part de Marga Prohens: ja es veurà). Al cap i a la fi, PP i Vox són en essència una mateixa cosa: dreta ultranacionalista espanyola, encara avui hereva directa del franquisme. Per tant, els acords entre ells són lògics i naturals.
Per aconseguir-ho, per fer fora Pedro Sánchez i el PSOE, s'ha desplegat una estratègia que el PP lidera i Vox secunda, amb la col·laboració indispensable dels mitjans i les xarxes afins a la dreta espanyola i –molt principalment– una part de la magistratura espanyola que es pren com un deure patriòtic l'anomalia de posar l'administració de la justícia al servei d'uns interessos polítics concrets. Aquesta estratègia ja venia d'anys anteriors, però s'ha intensificat, i de quina manera, d'ençà de les eleccions de juliol del 23. Consisteix en un tot s'hi val continu en què es combina la difamació del president espanyol i els seus socis a través de notícies falses i mentides a les xarxes, amb una acció judicial a partir de sumaris inventats i un de real (el cas Koldo o cas Ábalos, que tot i ser un cas de corrupció de llibre ha adquirit un caire prou fantasmagòric amb la irrupció de Víctor de Aldama). El propòsit és transmetre la idea que el govern de Sánchez no tan sols és corrupte, sinó que és el més corrupte que hi ha hagut en la història, etc. Per fer tot això, la dreta espanyola imita models d'èxit: Trump és un referent clar, però també els casos de primers ministres com Lula da Silva al Brasil o António Costa a Portugal, que van caure sota la pressió de les campanyes de les dretes dels seus països. Que les acusacions que els van fer caure (i que a Lula da Silva el van dur a la presó) fossin falses va ser el menys important. En el món en què vivim, la desinformació és poder.
Per la seva banda, els partits independentistes catalans també especulen, o flirtegen, amb la idea de fer caure Pedro Sánchez i el seu govern. El problema és que no es veu amb quina finalitat: aquests partits han perdut el Govern i la majoria que tenien al Parlament de Catalunya a causa de la seva pèssima gestió dels anys posteriors a l'1-O, però el fet de tombar el govern d'Espanya no els permetria recuperar aquestes cotes de poder. Per altra banda, el canvi d'una majoria progressista al Congrés de Diputats per una d'ultraconservadora beneficiaria aquests partits? No, clarament els perjudicaria. Per què juguen amb la idea, doncs? Per ressentiment, en part. Per impotència. I per remarcar que els seus vots són imprescindibles per sostenir la legislatura espanyola. Però això no treu que, cada vegada que Puigdemont, Nogueras o Rufián aixequen el dit i el to de veu contra Pedro Sánchez, la sensació sigui la d'estar assistint a una bravata sense gaire contingut.
