Catorze vots en defensa de Catalunya

Pedro Sánchez al Congrés de Diputats en una imatge d'arxiu.
Oriol Junqueras, Marta Rovira, Pere Aragonès, Marta Vilalta, Josep Maria Jové, Juli Fernández, Gabriel Rufián, Teresa Jordà, Sara Bailac
30/07/2023
4 min

Fa poc més de tres anys, amb la força que ens va donar a les urnes la ciutadania de Catalunya, vam obrir un camí d’oportunitat. Per primera vegada, el govern espanyol s’asseia a negociar amb el Govern de la Generalitat, d’igual a igual, després de reconèixer l’existència d’un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat, en una taula on es pogués parlar de tot, amb l’autodeterminació i l’amnistia com les propostes de l’independentisme. El conflicte passava a ser reconegut també per la comunitat internacional i forçàvem un canvi de paradigma que trencava tabús i que, al llarg de la legislatura, ha donat uns fruits que el mateix PSOE negava.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Amb la concreció pràctica del sit and talk que ens reclamava la societat catalana, el govern de l’Estat assumia que el conflicte polític havia de tenir solucions polítiques i democràtiques, no pas penals, i que calia establir les vies polítiques necessàries per donar la veu al poble de Catalunya, com així expressava el document signat entre el PSOE i Esquerra Republicana que va permetre la investidura de Pedro Sánchez.

La via oberta llavors ha permès que els representants del poble de Catalunya que van ser empresonats per haver posat urnes sortissin de la presó, i que el delicte que el Tribunal Suprem va fer servir per castigar-los, el de sedició, avui ja no existeixi. A més, ha propiciat canvis en el Codi Penal per protegir el dret a la protesta i perquè fer un referèndum no pugui ser castigat com si es tractés de ficar la mà a la caixa. En definitiva, per reduir la capacitat repressiva per al moment en què ho tornem a fer.

Durant aquests anys hem acompanyat la taula de negociació amb la feina a escala internacional: resolucions com les del Consell d’Europa i les Nacions Unides, que critiquen la persecució de l’independentisme i exigeixen reformes a l’Estat, són també el fruit d’un picar pedra constant.

I la via oberta llavors, de la mà també de l’independentisme d’esquerres basc, va permetre articular unes majories al Congrés i al Senat que han servit per apujar el salari mínim i les pensions, per limitar el preu dels lloguers, per avançar en drets de les dones i el col·lectiu LGTBI. Perquè hi som per millorar la vida de la ciutadania i perquè només assolint unes cotes de justícia social superiors podrem bastir les majories necessàries per aconseguir el referèndum i guanyar-lo.

Malgrat les crítiques, malgrat les dificultats i davant un Estat i un poder judicial que sempre que poden intenten dinamitar qualsevol avenç democràtic, hem fet passos endavant. Però queden moltes coses per fer, en l’àmbit antirepressiu i per abordar el fons del conflicte. No podem parlar de normalitat política quan hi ha persones a l’exili, pendents de judici i inhabilitades, i quan no es dona resposta a la majoria social que vol decidir el futur de Catalunya votant.

Per això, la negociació amb l’Estat ha de continuar.

Si alguna cosa sabem, també, és que com més siguem, més capacitat tindrem per aconseguir coses. Si tots remem en la mateixa direcció, som molt més forts.

I en un escenari complicadíssim en què, per aturar la dreta espanyola, bona part de la societat catalana ha optat per donar suport a partits d’obediència espanyola, les urnes han donat a l’independentisme una nova oportunitat: els catorze diputats independentistes catalans són necessaris per a la governabilitat de l’Estat, i és una bona notícia que així sigui.

Avui el PSOE no té cap altra majoria alternativa. Tenim una palanca de força que hem de saber aprofitar plegats, per avançar, per construir, com sempre hem defensat a Esquerra Republicana, cap a l’amnistia i l’autodeterminació, i per millorar la vida de la ciutadania.

Tots els vots de l’independentisme català són imprescindibles, i això ens obliga a sumar esforços per defensar Catalunya. El PSOE ha de ser conscient que si vol governar el seu país, haurà de respectar el nostre.

Defensar Catalunya vol dir seguir avançant en la negociació política que ha de permetre la fi de la repressió i donar la veu als catalans i les catalanes perquè puguin decidir, lliurement i democràticament, el seu futur en un referèndum.

Defensar Catalunya també vol dir donar resposta a les necessitats de la gent, contraposant el nostre model de país i de societat al model que defensen i ofereixen les forces reaccionàries de l’Estat.

Per això, defensar Catalunya vol dir acabar amb el drama que viuen cada dia milers de persones a les Rodalies del nostre país completant el traspàs integral a la Generalitat, amb els recursos necessaris, per garantir el dret a una mobilitat digna, útil i al servei de la gent.

I defensar Catalunya passa, indefugiblement, per acabar amb el dèficit fiscal actual, que provoca que els recursos que el país genera no es puguin destinar a millorar els seus serveis públics, enfortir l’estat del benestar, garantir la prosperitat econòmica i la igualtat d’oportunitats. Necessitem i reclamarem que es reverteixi aquesta situació.

I poder avançar en tots aquests nous acords passa també per culminar el compliment dels que ja estan rubricats, com l’ús de la llengua catalana al Parlament Europeu.

Estem convençuts que això és el que ens reclama la immensa majoria de la societat catalana. Farem tot allò que estigui a les nostres mans per assolir un bon acord per a Catalunya i que eviti donar una segona oportunitat a la ultradreta, una segona oportunitat que ni aquest país li vol donar, ni se la mereix. Allarguem la mà de forma sincera per fer-ho plegats.

stats