Catifa vermella d’‘El Mundo’ al Yoyas
BarcelonaEl Mundo es vanta d’haver entrevistat el Yoyas, fugat de la justícia i condemnat a més de cinc anys de presó per maltractar la dona i els fills. El diari explica ja en el titular que hi han parlat “en un bosc”, on roman ocult, per donar-hi el plus de gesta i espectacularitat. La foto el mostra grenyut, amb barba pollosa, com si d’alguna manera el cavernícola interior hagués pogut ja per fi conquerir l’aparença exterior. La peça ha provocat indignació a les xarxes pel fet d’entrevistar un delinqüent, o per no revelar a la policia la seva ubicació. Crec que aquestes crítiques erren el tret. Cal inferir que El Mundo no tindria l’emplaçament d’aquest perla si no fos que ell mateix l’ha proporcionat. En el moment que ho fa, entra en joc el dret al secret professional, pedra angular per protegir les fonts. I el fet que sigui un delinqüent no l’elimina automàticament de la llista de persones entrevistables. Això sí, el mitjà que opta per donar veu a algú condemnat per la justícia ha de fer el balanç de pèrdues i guanys pel fet de prestar-li un altaveu. Veure què pot aportar la peça als seus lectors i contraposar-hi el fet d’amplificar el seu relat parcial. La fórmula no és universal: per això se’n diu criteri.
I és aquí on El Mundo s’enfanga fins a l’engonal. Com que li fa un article banal, l’únic que aporta és el morbo que genera el personatge, mediàticament alimentat durant anys per les grans empreses televisives, fins i tot quan ja era evident que es tractava d’una desferra humana. A l’entrevista, el Yoyas intenta convertir-se en una mena de víctima política i el diari acaba oferint, en pla d’igualtat, el relat de l’agressor i dels agredits. La hipocresia d’El Mundo es fa evident tirant d’hemeroteca, amb el titular que van publicar l’any 2015: "ETB entrevista l’etarra fugat Sarrionandia". Condemnaven aleshores el que practiquen ara, perquè ara els convé. I això que l’interès periodístic d’un personatge i l'altre no tenen res a veure.
