No fer la selectivitat aquest any
La selectivitat té un rol central en el nostre sistema educatiu. A grans trets, la nota d’accés, mitjana ponderada entre la selectivitat i la nota del batxillerat, determina l’ordre en què l’alumnat pot escollir titulació i universitat. Entre maig i juny s’omple una sol·licitud amb els graus que es volen estudiar. Les sol·licituds que tenen la nota més alta són assignades al grau escollit fins que les places queden cobertes. El pes de la selectivitat és tan gran que podríem dir que, a la pràctica, els dos anys de batxillerat estan enfocats a preparar-la.
Aquest any, a tres mesos de la selectivitat, apareix el covid-19, que obliga tothom a tancar-se a casa. En circumstàncies normals, l’estudiant supera les limitacions que troba a casa fent ús intensiu de biblioteques, amics, grups de treball i professors. Confinar vol dir tancar l'accés a aquests recursos i imposar que les circumstàncies particulars de cada casa tinguin un impacte ineludible sobre la capacitat de treball. Tenir o no prou menjar, un espai per treballar, prou silenci, accés a un ordinador, que els pares hagin perdut la feina o siguin del sector sanitari, o que els germans petits requereixin la teva cura impacta directament en el teu rendiment.
L’ajust proposat actualment ignora aquesta realitat i respon només a dos factors: no tothom haurà cobert el mateix temari i cal mantenir les distàncies a l’hora de fer l’examen. La solució proposada és incrementar el nombre de preguntes entre les quals es podrà escollir. Així tothom en pot trobar una per contestar. Per a alguns l’examen serà més fàcil. Preparant bé la meitat del temari, te’n pots sortir –l’ampliació del nombre de preguntes ho garanteix–. Així doncs ens trobarem una distribució de notes molt alterada: notes altes i poc diverses d’aquelles persones que han passat un millor confinament i notes clarament més baixes d’aquelles que han patit un confinament dur i inhabilitant. Deixarem una part de l’alumnat fora de joc a l’hora d’optar pels estudis universitaris desitjats.
La meva proposta és que enguany, excepcionalment, no es faci la selectivitat i que generem la nota d’accés a la universitat de forma alternativa. Ja que el batxillerat està enfocat a preparar la selectivitat, la correlació entre les notes de l’escola i la selectivitat és altíssima. La Generalitat ha fet l’esforç, des de ja fa molts anys, de recopilar les dades escolars i de selectivitat de l’alumnat per analitzar-les i poder fer recerca. Fent ús de les notes del primer any de batxillerat i de les dades d’altres promocions, podem fer una bona predicció de quina hauria estat la nota d’accés de cada alumne en circumstàncies normals.
D’aquesta manera podem simular el que hauria passat si el covid-19 no hagués aparegut a les nostres vides. Existeixen metodologies rigoroses que poden garantir l’equitat del procediment. Comptem amb equips de recerca que poden implementar metodologies existents per fer una avaluació rigorosa que garanteixi que tots els perills i bondats puguin ser contrastats. Només calen les dades, que ja tenim.
Aquesta proposta és la que ha seguit el batxillerat internacional, una certificació que fa pocs anys que ha entrat al sistema públic català i que es convalida amb la selectivitat. Els alumnes que fan aquest batxillerat van rebre una carta el dia 27 de març comunicant-los que es cancel·laven els exàmens i que era l’organització del programa la que es feia responsable, mitjançant l’ús de dades històriques i la revisió de tota la informació generada sobre l’estudiant fins al 12 de març, d'assignar una nota.
Cal afegir que la selectivitat, tal com està planificada, a sobre, seria molt més cara d’executar: mantenir les distàncies i allargar els dies suposa contractar més professors i espais per realitzar-la, incrementant el cost de forma substancial en un moment en què els recursos són més que limitats. No hi ha res que justifiqui, doncs, tirar endavant una selectivitat que seria la més injusta, discriminatòria i cara de la història. A temps excepcionals, decisions excepcionals.