Catalunya, la segona comunitat on menys creix el finançament autonòmic
BarcelonaL’any 2009, després de més d’un any de negociacions, l’Estat va segellar un acord per modificar el sistema de finançament autonòmic. Les negociacions del nou model les va liderar la Generalitat de Catalunya, però el resultat es va aplicar a la resta d’autonomies (excepte Euskadi i Navarra) després que aquestes hi donessin el seu vistiplau. Tot i aquest lideratge, Catalunya es troba entre les comunitats menys beneficiades pel model. Entre el 2009 i el 2012, Catalunya ha sigut la segona autonomia en la qual han augmentat menys els ingressos per l’últim sistema de finançament. Així ho revelen els càlculs als quals ha tingut accés l’ARA i que ha fet el departament d’Economia basant-se en les dades dels pressupostos generals de l’Estat del 2012, que s’acaben de liquidar.
En concret, des que es va implantar l’últim sistema de finançament autonòmic el 2009 els recursos que ha rebut Catalunya han crescut un 4,5% [vegeu el gràfic]. Només Madrid ha viscut un augment menor, amb un 0,6%. La tercera comunitat on menys han crescut els recursos és Múrcia, però en aquest cas l’increment ja és del 8,1%, molt superior al registre de Catalunya. Com que no totes les autonomies tenen els mateixos serveis transferits, aquesta comparativa està feta amb igualtat de competències perquè les xifres siguin homogènies.
En total, els recursos dedicats al finançament de les autonomies entre el 2009 i el 2012 ha sigut del 8%. En aquest període, només hi ha hagut un exercici en què els ingressos que ha rebut Catalunya han sigut per sobre de la mitjana. Va ser el 2009, quan el finançament de la Generalitat va superar lleument la mitjana de les altres comunitats. En canvi, en els altres tres exercicis els diners rebuts han sigut inferiors a la mitjana tot i que era quan el nou model ja estava plenament desplegat.
La xifra contrasta amb la recaptació d’impostos. Catalunya és la comunitat que més recapta, però ocupa el tercer lloc si es compara amb el seu nombre d’habitants, per darrere de Madrid i les Balears. Tot i ser la tercera en recaptació, Catalunya és la desena en ingressos.
Lluny dels objectius
En termes absoluts, l’augment dels recursos per a Catalunya ha sigut de 698 milions, molt lluny de la xifra dels 3.800 milions que el 2009 es va arribar a brandar des de la Generalitat per celebrar l’acord de finançament. De fet, l’aprovació del nou model es va viure amb molt optimisme a la Generalitat i, tot i que sense eufòria, també va rebre comentaris positius des de l’oposició [llegiu l’article relacionat].
El redactat de la llei de finançament autonòmic incloïa una clàusula en què s’establia la necessitat que es revisés cada cinc anys (tal com apareix a la disposició addicional setena de la llei 22/2009). Això significa que aquest 2014 haurien d’entrar en vigor les modificacions pertinents. El govern espanyol, però, ja ha dit reiteradament que no té intenció de revisar el model. El mes passat, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ho va dir obertament en una trobada al Cercle d’Economia. El president del Cercle, Antón Costas, va demanar a Montoro “valentia política” perquè abordés una reforma del sistema de finançament que, al seu torn, fes “més fàcil resoldre el problema català”. Montoro va respondre que “no hi ha data” per al nou model i que, quan arribi, en cap cas es traduirà en més diners per a les comunitats autònomes.
Per la seva banda, el president espanyol, Mariano Rajoy, tampoc ha volgut posar data a la renovació del model. Fins ara, la seva màxima concreció ha sigut que la qüestió s’abordarà la pròxima legislatura, tal com va dir la setmana passada.
La principal diferència amb el 2009 i amb l’anterior model -acordat el 2002-és que la Generalitat ha renunciat a liderar les negociacions. Després del fracàs per obtenir l’anomenat pacte fiscal (un sistema que s’emmirallava en el concert econòmic basc), la Generalitat va decidir anar més enllà i iniciar la batalla pel dret a l’autodeterminació.
Extremadura, la més ben tractada
De totes les comunitats, Extremadura és la que surt més ben parada del sistema de finançament, ja que el 2012 era la 13a en recaptació d’impostos i la 3a en recursos obtinguts, i va escalar així deu posicions. No hi ha cap comunitat amb una diferència similar. Catalunya perd set posicions (de 3a a 10a), mentre que les Balears també en perd set (passa de ser 2a en recaptació a 9a en ingressos) i, finalment, Madrid en perd onze (de ser la que més recapta passa a ser la 12a en ingressos).