La felicitat és arribar a casa. El volant el mena una dona de 39 anys. A la panxa una copilot de 8 mesos. Darrere hi ha l’altra nena, de 3 anys. Quan s’obre la tanca i el cotxe llisca pel camí veu un test per terra. Alça els ulls. Els vidres mostren l’espectacle: dins hi ha ombres ultranervioses. Ella gira de patac. Espantada, esperitada. Ha de fugir de casa seua. Això va passar el passat dia 6. És Nadal enquistat i l’Horta de Lleida és un supermercat de raters, lladres, delinqüents. Una monarquia, dictadura, un feixisme afartant-se com un bufet lliure. El patiment necessita resposta.
No només roben. Cremen habitacions, cases. Encenen el foc de la por. Volen diners i joies. Són mags, il·lusionistes, prestidigitadors amb mans invisibles per embolicar els regals que no són seus. Ho obren tot. Uns són criatures de rapinya local, km 0. Tenim calabossos i presons farcits de goluts: hi entren i en surten. La delinqüència és una porta giratòria. Però d’altres tenen infraestructures pagades per tots al seu servei: l’A-2 és una autovia que transporta lladres d’arreu. Surten arbitràriament, capritxosament, a la sortida de qualsevol poble. Veuen una casa. Veuen llum. Or. Hi entren. Amb la família a dins. Ho sabem. Golmés, Mollerussa, Sidamon... Fins a l’Horta de Lleida. Això és la Ruta del Bakalao del lladronici. Això és la multinacional del saqueig a domicili. Això és el món al revés. La barbàrie entra a casa a granel, a raig. Lleida, novament, a l’avantguarda.
No vau fer cas quan van començar a entrar a les granges, als coberts, a les cabanes. A l’univers pagès. Ho robaven tot. Ho han pispat tot. Ara a les cases. Passem pantalla. Això és un videojoc on només juguen ells i morim nosaltres. I els hi hem de donar les gràcies: per no cremar, per no pispar més, per no fer-nos mal. El robatori s’ha fet llei: és normal. Hem d’acceptar com esclaus llogats que ens afaitaran, que ens entraran. El sector de negoci és infinit i segur. Sabeu quantes persones grans, soles, viuen als pobles de Catalunya? Un pastís per als gormands de l’espoli físic i espiritual. Ens amoïnem per la Intel·ligència Artificial i el futur és la Intel·ligència del Furt. L’atracament és doble: ens estafen uns i altres.
Mentre la Catalunya irreal debat sobre llums inclusius de Nadal o foques de Madagascar que no tenen drets per depilar-se els bigotis, a la Catalunya real es roba, es pateix i es plora. Són violacions a domicili. Són la usurpació del nostre ésser i de la comunitat. Cal un no amb llums de neó i de Nadal justament contra tot això. Calen moltes coses. I cal apel·lar al president Illa, a la consellera Parlon, als jutges, a tot el país i a la Confederació Universal de Drets del Sentit Comú de les Persones Normals. Hem de construir un no contra els salvatges. Tinc idees.
Que detinguin els lladres i facin carreteres. L’autovia Balaguer-Lleida que els que manen ens diuen que no necessitem. Pic i pala. L’autovia Tàrrega-Balaguer, les del Pirineu... Pic i pala. Carreteres, camins, vies de tren... 8 hores treballant: igual com les persones a qui roben. Que els hi suïn les mans de dolor. Que pateixin. Que tornin a les persones, als pobles, a la vida, tot el que ens han pres. Que sentin el que sentim. Quan han entrat a casa. Quan ens entren al cor. Quan arribes a tot el que tens, a tot el que estimes, i és un infern.
