Catalunya, 100% renovable
El 2008, la llavors combativa secció catalana de Greenpeace va presentar la proposta “Catalunya, 100% renovable el 2050”. Era un exercici molt interessant. Davant d’alguns dubtes que vaig expressar a un dels autors, em va respondre que l’entitat ecologista havia anat molt més enllà del que li pertocava. Tenia raó. Es tractava d’argumentar una opció que mereixia, si més no, ser considerada seriosament pels responsables polítics i tècnics.
Tres anys abans, tot i les minvades competències, s’havia aprovat el primer pla de l’energia de Catalunya 2005-2015 (revisat el 2009 per ajustar previsions i adaptar-lo al pla de mitigació del canvi climàtic 2008-2012). Era modest en objectius i instruments però, per a mi, tenia el valor de ser la primera vegada que el país es plantejava el seu model energètic formalment. Aleshores les renovables cobrien un minso 3,1%. El govern actual el va tornar a revisar (pla de l’energia i el canvi climàtic 2012-2020). L’objectiu per al 2020 és la reducció d’un 20% del consum primari d’energia i la generació renovable d’un 20%. Com l’anterior, no preveu la construcció de noves centrals nuclears ni el tancament de les actuals abans del termini de la seva vida útil. En definitiva, lluny de la proposta agosarada de Greenpeace, els governs de diferents colors han estat continguts i s’han situat en la línia formal de la UE (20% renovable el 2030, ara ja desfasat). D’altra banda, molts dirigents de CiU s’havien pronunciat per mantenir una combinació de tecnologies de generació, i havien estat especialment ambigus en relació a la generació nuclear (tret del president de l’extinta coalició, que n’era obertament partidari).
S’imposava el realisme i s’assumia el context regulador, 100% en mans del govern espanyol. Que ho ha posat difícil. Però ja no és així. El govern ha llançat un procés participatiu per assolir un Pacte Nacional (ben recuperats, també!) per a la transició energètica, amb l’objectiu de definir un model energètic 100% renovable el 2050. Superada la sorpresa inicial que suscita el promotor de la idea, emparada en una resolució parlamentària..., sia benvinguda! El debat, ara suspès pel procés electoral, haurà de ser profund i ric. Haurà d’aplegar tots els actors: societat civil, empreses energètiques, d’acord...és un repte majúscul.
De les primeres idees, que es poden trobar a la web, exposo algunes preocupacions que ja em suscitava la proposta dels ecologistes: 1) L’eficiència energètica per reduir el consum (voluntàriament, per tant, amb una especial atenció a la pobresa energètica) és clau. Això implica canvis normatius, inversió intensa i canvi d’hàbits. Ja ho estem fent, però cal estendre moltíssim les bones pràctiques conegudes. 2) Les renovables són extensives. Haurem de canviar la lògica de generació concentrada. Cal usar els sòls urbans i fer possible l’autoconsum, però segurament també caldrà situar molins i altres artefactes per la geografia catalana, i encara no hem estat capaços de posar-nos d’acord. Anem tard. Hi ha molts aspectes més a considerar, però és una proposta estimulant i sembla que aplega prou voluntats. Posem-nos a treballar-hi amb urgència. Ni el procés en què estem immersos ens hauria d’aturar. Calen instruments nous, però també una nova perspectiva 100% nova que es pot construir des d’ara mateix.