Diguem les coses pel seu nom. El que s'està dirimint en aquest nou procés que només acaba de començar no és el model territorial d'Espanya. És el model fiscal.
El model territorial està definit. Espanya és un estat, format per diferents federacions, igual que els Estats Units o Alemanya. La història d'Europa des de l'Edat Mitjana ha consistit en una unió d'estats fragmentats, que ha tingut lloc com a resultat dels avenços socials i tecnològics dels últims cinc segles. En el seu moment les ciutats-estat no eren capaces de sustentar les inversions i els costos tecnològics dels diferents avenços de la humanitat. I van sorgir els primers regnes. Els reis i les monarquies no van ser més que la fórmula del moment per aglutinar recursos, forces i persones i, d'aquesta manera, fer possible el creixement que la ciència i la tecnologia permetien. I per poder, esclar. El poder sempre hi és, de rerefons.
La següent fase la va portar la Revolució Francesa, que va posar en el centre de les monarquies absolutistes els drets individuals. Repúbliques i monarquies parlamentàries van servir per ampliar els regnes d'Europa i ampliar la grandària dels països. El que va forçar això, una vegada més, va ser la tecnologia i l'economia. En realitat, els sistemes polítics són conseqüència dels avenços socials i científics i no al revés.
En aquesta era, els estats europeus van decidir unir-se en forma d'Unió Europea, que no és un estat però que acabarà sent-ho. Ja només tenim un banc central i una sola divisa, però falta una harmonització fiscal, així com traslladar el poder de la despesa pública des dels estats membre fins als òrgans de poder de la Unió Europea. No sé si nosaltres ho veurem. O els nostres fills. Però això arribarà.
Què és Espanya enmig de tot això? I Catalunya? Ambdues són dos graons més. Simplement. Com les nines russes, les coses s'administren per grandària. Una empresa global té un pressupost per país (subsidiària) i un altre per departament (dintre de cada país). La territorialitat és una cosa anacrònica. Ja pertany a un altre temps. El territori europeu serà un i només un. Economia i política de blocs. Un món interconnectat i global no accepta un altre model. El que cal corregir no és una altra cosa que el model fiscal. I cal federalitzar-lo, preparant-lo per al que vindrà. Un gran estat, Europa, format per estats, dividits en federacions.
És simple de definir. Despeses pròpies i despeses comunes amb un criteri homogeni de repartiment, sigui habitants o PIB. I ja està.
