“El que proposo és fixar-nos l'objectiu de liderar l'economia espanyola. En un horitzó de deu anys, però si podem, en cinc”.
Salvador Illa, 31-01-2025, a la presentació del pla 'Catalunya lidera'
Salvador Illa es proposa que Catalunya “lideri” l’economia espanyola. No queda clar què significa això, però com que l’economia catalana ha estat superada en volum per la madrilenya en els últims anys, molts –potser tothom– han interpretat que el que significa és que d’aquí deu anys l’economia catalana hauria de ser un altre cop més gran que la madrilenya. Aquest objectiu és impossible i, a més, indesitjable. Veiem per què.
En els últims trenta anys, l’economia catalana ha crescut moltíssim, però fonamentalment (en un 93%) a base de treballar més, i molt poc (el 7% restant) treballant millor. Treballant més significa que hem reduït el nombre d’aturats i sobretot que hem incorporat una massa de 2 milions d’immigrants. Treballant millor significa que el valor del que produeix cada treballador és ara molt poc més gran que l’any 1995.
En aquest període l’economia madrilenya també ha crescut a base de treballar més i molt poc de treballar millor, però ha crescut una mica més de pressa. Imaginem ara que en els propers 10 anys l’economia madrilenya segueix creixent al mateix ritme. Sembla que pot fer-ho, perquè no està experimentant greus desequilibris. Podem créixer prou de pressa per aconseguir-la?
Imaginem també que en els propers deu anys aconseguim créixer tan bé com els bascos: un 70% a base de treballar més i un 30% a base de treballar millor. O sigui, estem suposant que la nostra productivitat creixeria quatre vegades més de pressa que com ho ha estat fent fins ara. Ja podríem estar contents, però fins i tot amb aquesta millora necessitaríem incorporar dos milions més d’immigrants perquè l’economia catalana aconseguís la madrilenya.
Amb 10 milions de catalans, el 2035 no necessitaríem els 50.000 nous habitatges que promet Illa, sinó 600.000. Oblidem-nos de solucionar el problema de l’habitatge, oblidem-nos de redreçar els resultats escolars, oblidem-nos del català i preparem-nos per noves restriccions hídriques, entre mil problemes més. Catalunya lideraria els problemes no sols d’Espanya, sinó potser d’Europa. No, l’objectiu no sols no és possible, sinó que és un malson.
El pla Catalunya lidera –que el Govern ha aprovat aquest dimarts– té dues grans virtuts i un gran defecte. És un projecte ambiciós, i l’ambició és una cosa que necessitem. És un projecte que fonamentalment es compon de mesures que ja havien estat formulades pels governs que l’han precedit, i la continuïtat és una condició necessària per construir qualsevol cosa mínimament consistent. Ara bé, el pla no es proposa un objectiu concret: com hem vist, no sabem què significa que l’economia catalana “lideri” l’espanyola. Ara bé, per ser eficaços, els objectius han de ser concrets. Kennedy va electritzar el poble americà –commocionat per l’Sputnik soviètic– proposant-li enviar un home a la Lluna en menys de deu anys. Era un objectiu prou clar om perquè tothom l’entengués i prou ambiciós per restituir la confiança dels americans en el seu propi país quan es va fer realitat, set anys després. Nosaltres també necessitem ambició i concreció.
L’objectiu que necessitem proposar-nos és que Catalunya lideri la prosperitat espanyola. O sigui, que el seu PIB per càpita superi primer el dels navarresos, després el dels bascos i finalment el dels madrilenys. No es podrà fer en deu anys, perquè això exigiria que la nostra productivitat passés d’estar a la cua d’Europa a superar amb escreix la dels països líders (Suècia i Dinamarca), però fent les coses bé, i amb la significativa reducció del dèficit fiscal que es deriva dels acords del finançament singular, és un objectiu possible a vint anys vista.
Les mesures del pla Catalunya lidera ens ajudaran a créixer millor, però per créixer tan bé com ens exigiria aquest objectiu concret també hauríem de fer altres coses. La primera, aturar el creixement demogràfic: som 8 milions, però ni un més fins que no hàgim proveït aquesta població dels serveis públics que necessita i fins que no hàgim estat capaços de proporcionar bons llocs de treball per a tothom. És així com estan creixent els bascos: eren 2,1 milions fa trenta anys i són 2,2 milions ara. Hi ajudaria molt una de les mesures del pla, que potser passarà desapercebuda: “Impulsar l'aplicació d’un salari mínim de referència català”. Hi ajudaria si fos exigible i si fos prou alt per reduir l’ocupació als sectors menys productius.
Catalunya necessita un projecte. El pla Catalunya lidera és un pas en la direcció correcta que cal aplaudir, però en calen més.
