Andreu Mas-Colell publicava un article en aquesta secció en què argumentava que la immigració és bona per a Catalunya, fins i tot aquella que ocupa llocs de treball “on els requisits de qualificacions són poc exigents i els sous són baixos amb relació a la mitjana espanyola”, encara que reconeix que el seu volum és tan alt que, a conseqüència, ”la mitjana de productivitat i de renda la tenim estancada.” En aquest punt, la meva opinió és la contrària i argumentaré per què.
Cal començar amb una obvietat: la qüestió no és immigració sí o immigració no, sinó si estaríem millor o no amb un flux immigratori com el basc, que ha afegit 160.000 habitants a la seva població aquest segle, mentre que a Catalunya n’ha afegit gairebé 2 milions. Al mateix ritme que el basc, la població de Catalunya estaria lluny encara dels 7 milions, en comptes d’haver superat els 8.
Un indicador de l’impacte d’aquesta allau és l’evolució del PIB per càpita català en relació amb el basc: si el 2000 tenien el mateix valor, avui el català és un 11% més baix. Això es tradueix en una recaptació fiscal que creix per sota de les necessitats i en una progressiva degradació dels serveis públics que la població percep en forma d’encariment de l’habitatge, empitjorament dels resultats escolars, competència per l’accés als serveis socials i pressió a la baixa sobre els salaris de les ocupacions bàsiques.
És indubtable que el balanç no és negatiu per a tothom. Un cas és el dels empresaris que contracten aquests immigrants poc qualificats i mal pagats; un altre és el de les cures, que Mas-Colell argumenta de la següent manera: “Si decidíssim que un immigrant cuidador de gent gran només pot ser admès si el seu sou acaba cobrint tota la despesa social que generarà, el més probable és que la contractació d’aquest immigrant no serà viable per a la majoria de la gent gran. L'immigrant potencial hi perd, però també hi perd, i molt, la persona gran que no rebrà les cures.” És així en tots dos casos, però hem de tenir present que l’empresari i aquesta persona gran es beneficien d’un servei a un cost subvencionat per la resta de la societat, i la qüestió és si aquesta subvenció oculta és equitativa. Precisament perquè és oculta difícilment ho serà: se’n beneficia la persona gran que té prou recursos per contractar un cuidador, però no aquella a qui no li arriba.
Mas-Colell afirma que rebem aquest flux migratori perquè l’economia catalana “és dinàmica” i perquè “vivim en un espai europeu amb llibertat de moviment de població [que], si som europeistes, hem d’acceptar.” La meva visió no és tan fatalista: els bascos no el pateixen tot i estar en el mateix espai europeu i tenir una economia molt més dinàmica (si per dinamisme hem d’entendre, com crec que s’ha de fer, que la productivitat creixi més de pressa).
Mas-Colell opina que, ja que aquest flux migratori és inevitable, faríem bé de preparar-nos-hi. És una recomanació sensata, però fer-ho d’una manera eficaç és impossible. El president Illa ha anunciat un ambiciós programa de creació de 50.000 habitatges públics en els pròxims sis anys. El problema és que, al ritme actual, la immigració exigirà crear-ne més de 30.000 cada any. Per tant, a més de preparar-nos-hi, cal fer més coses.
Les imatges de fràgils embarcacions arribant a les costes mediterrànies o canàries creen la impressió que la immigració que rebem és tan sols una conseqüència inevitable del sobreeiximent demogràfic d’Àfrica. Com posa de manifest el cas basc, en realitat ho és sobretot de la nostra addicció a la mà d’obra barata. Com la combatem? Fins ara, les pujades del salari mínim interprofessional no han afectat la creació de llocs de treball poc qualificats; es tracta d’apujar-lo fins que en tingui. El segon instrument és la reducció de la capacitat turística tant a les ciutats com a la costa: ni HUTs, ni Hard Rocks. Finalment, cal ser més exigents amb aquelles persones –autòctones o immigrants– que fan del subsidi públic el seu modus vivendi, siguin aturats que rebutgen ofertes laborals, siguin aquelles a qui alguns denominen “professionals de Càritas”.
![00 Immigració General](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La preocupació per l’abast de la immigració ha estat fins ara característica dels partits conservadors, però això està deixant de ser així. A Dinamarca i a Suècia –els països que ens són i ens han de ser fars– els partits socialdemòcrates ja han fet el pas de declarar que la immigració “està descontrolada” i que –en benefici de les classes treballadores– cal limitar-la. Perquè la immigració de personal poc qualificat té la seva part positiva, però només fins a un cert punt, i a Catalunya aquest punt l’hem superat amb escreix.
