Entre els seus múltiples objectius, l’Institut Ramon Llull vetlla per la projecció internacional de la literatura catalana, la qual es concreta sobretot en una doble convocatòria pública d’ajuts a la traducció i a la promoció adreçada a editorials en altres llengües, així com en la cerca d’invitacions a les principals fires i festivals internacionals: Torí 2003, Guadalajara 2004, Frankfurt 2007, Québec 2012, París 2013 i ara Göteborg 2014. Cal saber, però, que aquestes invitacions adopten modalitats diferents segons que s’hi convidi la literatura catalana, Barcelona o Catalunya. Al Saló del Llibre de París, sense anar més lluny, s’hi va convidar Barcelona, i, a la Fira del Llibre de Göteborg, Catalunya, però en canvi el Festival Internacional d’Autors de Toronto (IFOA) el 2015 ha convidat la literatura catalana. Crec que és fàcil entendre que en cada cas es tracta d’invitacions diferents: una cosa és convidar els escriptors d’una ciutat, una altra els d’un país i una altra els d’una literatura.
Però a banda d’aquest fet n’hi ha un altre que condiciona del tot la tria final d’autors que acaben representant una literatura, un país o una ciutat en aquestes diverses fires: les traduccions. Només té sentit portar-hi escriptors que hi hagin estat publicats recentment o estiguin a punt de ser-ho: això és condició sine qua non dels organitzadors, per tal com són fires o salons de caire comercial en què les editorial venen directament les seves novetats o ho fan a través de llibreries. Per tant, cal pensar que al final són les mateixes editorials les que acaben fent les seves apostes i indirectament configuren la selecció d’autors convidats (sense oblidar la seva disponibilitat). Ara bé, prèviament l’IRL sol organitzar una missió d’una dotzena d’editors del país amfitrió amb l’objectiu de posar-los en contacte amb editors, agents literaris, crítics i autors de la nostra literatura, i facilitar un millor coneixement de la realitat literària catalana que redundi en benefici d’una tria al més representativa possible.
Després de l’espanyol, el mercat francès és el més receptiu pel que fa a la literatura catalana, i això és el que explica l’abundància de traduccions que van aparèixer coincidint amb el Saló del Llibre de París 2013. En aquell cas, tractant-se com es tractava d’una invitació a Barcelona, la tria d’autors va incloure’n en llengua catalana i castellana, i crec que en gran mesura l’èxit inqüestionable d’aquella operació es va deure tant a la qualitat de les obres que s’hi presentaven com al fet de reflectir tota la riquesa i diversitat de l’ecosistema literari i editorial de Barcelona, una ciutat que ostenta una capitalitat editorial en dues llengües diferents, la qual cosa no sols és excepcional sinó que és un dels seus principals actius culturals.
En el cas que ara ens ocupa, la Fira de Göteborg convida un país -enguany, Brasil- i alhora organitza el focus Voices from Catalonia, que comportarà la presència de vuit autors catalans -Núria Amat, Jaume Cabré, Javier Cercas, Najat El Hachmi, Francesc Parcerisas, Marta Pessarrodona, Albert Sánchez Piñol i Care Santos-, la il·lustradora Mariona Cabassa i el poeta algerià Salem Zenia, resident a Barcelona gràcies al PEN català, i ara convidat per l’ICORN en el marc d’un programa dedicat als escriptors refugiats. Algú pot pensar que es tracta d’una selecció curiosa, però té un motiu clar: són majoritàriament autors que acaben d’aparèixer en suec, o que ho faran pròximament.
Així doncs és de resultes de la missió d’editors a què al·ludia que acaben d’aparèixer les traduccions en importants editorials de La Plaça del Diamant (Ed. Nortdets), El violí d’Auschwitz (Ed. Albert Bonniers) i Mil cretins (Ed. Sadura), així com un número monogràfic de la revista Lyrikvännen dedicat a la poesia catalana a cura del gran poeta i traductor Lasse Soderberg. Per altra banda, l’editorial Bonniers ha contractat els drets de Desig de xocolata de Care Santos i Tranan els d’ Amor i guerra de Núria Amat, per no parlar de negociacions en el cas de Jo confesso de Jaume Cabré i Victusd’Albert Sánchez Piñol, les obres dels quals acaben d’aparèixer en anglès.
Després del seu article tan desafortunat a El País, comprenc que la presència de Núria Amat generi com a mínim sorpresa: hi ha fins i tot qui ha dit que és el “premi” rebut per haver-se queixat sobre la seva pretesa marginalització a Catalunya. No cal dir que la invitació es va produir molt abans de l’esmentat article, a petició de l’editorial sueca que ja li ha publicat un parell de novel·les i ha contractat els drets d’una tercera. A algú li pot molestar que una autora capaç de dir el que ha dit ens representi a la Fira del Llibre de Göteborg, però és evident que portant-la desmentim rotundament el que ella diu que passa a Catalunya i ens desmarquem dels qui en canvi prohibeixen presentacions en organismes públics de l’exterior.