Catalunya demana un pacte per la consulta
El Parlament de Catalunya, màxim òrgan de representativitat del país, va aprovar ahir per àmplia majoria una proposició de llei que demana al govern espanyol la transferència de la facultat per convocar una consulta el 9 de novembre per decidir el propi futur polític: 87 diputats hi van donar suport, 43 van votar-hi en contra i 3 es van abstenir. El Parlament va fer un nou pas endavant, solemne, per celebrar un referèndum pactat i legal, com és la voluntat d'una gran majoria dels ciutadans, reiterada a les urnes, les enquestes i el carrer. El bloc dels partits del catalanisme, articulat al voltant del dret a decidir, es va tornar a evidenciar a la cambra, amb l'abstenció de la CUP -que vol exercir-lo sense pacte amb l'Estat-, però amb la baixa del PSC, que tanmateix, després d'un tumultuós estira-i-arronsa intern, va veure com tres dels seus parlamentaris se sumaven al sí, evidenciant una greu divisió interna que el deixa més afeblit i evidenciant, alhora, la incomoditat de situar-se, votant no, al costat dels partits contraris a la consulta: PP i C's.
El pas endavant d'ahir consolida el procés democràtic de la transició nacional, que té com a objectiu central i incontestable l'exercici d'un dret fonamental: el dret a vot. En aquest cas, el legítim dret a vot sobre la forma d'estat que vulgui triar el poble de Catalunya, davant les frustracions dels últims anys i l'ofensiva actual contra l'autogovern. Malauradament, resulta massa previsible que la resposta des de l'Estat, amb la suma de PP i PSOE, serà negativa i que, per tant, per avançar cap a la consulta caldrà fer nous passos. Però anar pas a pas, esgotant totes les vies d'acord, és essencial per enfortir el mateix procés i la majoria social que li dóna suport. Per donar-li la màxima legitimitat política, tant de cara endins com internacionalment. Tot i el debat agre d'ahir, sobretot per part dels grups que van votar contra la possibilitat de fer una consulta pactada, el Parlament va fer evident davant l'opinió pública la voluntat política, serena i democràtica, majoritària, de respondre a una demanda social d'exercici de la llibertat al qual ningú pot tenir por i al qual cap autèntic demòcrata es pot oposar.