No sabem si estem davant d'una dimissió en diferit, d’un moviment per mobilitzar consciències i convocar una catarsi sobre els límits de la guerra bruta política a Espanya, d’una jugada electoral a Catalunya perquè abans de passar per les urnes tothom valori el preu que paga qui aprova una amnistia per als independentistes catalans, o si simplement tenim a davant les espatlles d’un home que ho poden resistir tot excepte que toquin la seva dona. Perquè aquest Sánchez no l’havíem vist mai. I això que Sánchez és autor del Manual de resistencia, és l’home a qui no li tremola el pols d’enfrontar-se a la vella guàrdia del PSOE i que és capaç de descol·locar tothom convocant eleccions anticipades l’endemà d’una derrota, i acabar governant. Vull dir que Sánchez és un intuïtiu, el més llest de la classe, algú que pensa ràpidament i que fins ara no s’havia equivocat. I, en canvi, dimecres, la seva decisió ha estat enviar Espanya al racó de pensar durant cinc dies. Les conseqüències per a les eleccions al Parlament i per a l’amnistia són incertes.
No crec que sigui menystenir la gravetat de la situació recordar avui mateix que la persecució de la dreta patriòtica política, mediàtica, policial i judicial la coneixem bé a Catalunya, inclosa la persecució a les famílies feta amb quatre titulars de mitjans mal girbats. Una persecució que està podrint l’executiu, el legislatiu, i el judicial, perquè orquestra cada dia onades de cop d’estat de baixa intensitat fins que l’esquerda ensorra la paret. La dreta espanyola considera il·legítim qualsevol poder que no controli. Ara el PSOE parla de lawfare. I Sánchez diu que vol parar per reflexionar. Des del respecte humà, a nosaltres els catalans tot això ja ens agafa reflexionats.
