Aun dels consellers de l'actual govern de la Generalitat amb més autoritat li agrada recalcar que Madrid no "ens roba" sinó que ens frena. Aquest mes de novembre celebrem l'equador (2 anys) de la 10a legislatura al Congrés dels Diputats. Transcorregut aquest temps, m'agradaria exposar les diferents proposicions i mocions que s'han presentat en aquesta cambra sobre el procés sobiranista perquè el ciutadà sigui conscient de la realitat política i, sobretot, de la posició i de la resposta i -per ser més concrets- del fre que el govern de Rajoy ha anat imposant.
El 21 de setembre del 2012 es va debatre la proposició no de llei sobre la transferència a la Generalitat de les facultats per a l'autorització d'un referèndum. El que es demanava era autorització per poder sotmetre decisions polítiques al referèndum ciutadà. La resposta del PP va ser que en democràcia representativa l'instrument del referèndum és un complement excepcional (!), i alhora al·legava que en ser competència exclusiva de l'Estat (149.1.32a), per la seva pròpia naturalesa no permet ser ni transferida ni delegable. Així mateix van indicar que dels tres tipus de referèndums que permet la Constitució, el corresponent a l'article 92 (decisions polítiques) té àmbit nacional, ja que afecta tota la sobirania nacional, de manera que hauria de ser sotmès al vot de tota la ciutadania; ergo, sí que es pot consultar, però ha de ser a tot el poble espanyol (recuperarem aquest argument més endavant).
El 26 de setembre del 2012 es va debatre la proposició no de llei sobre la restitució de la sobirania i dels drets històrics de Catalunya. Mitjançant aquesta proposició es volien reconèixer els fets històrics del 1714 en què Catalunya va caure derrotada i va perdre la seva independència, les seves constitucions, la seva sobirania, etc., i perquè es fes un gest legal i polític que fos la primera porta al que vol el poble de Catalunya (situem-nos en els dies posteriors a la manifestació de l'11 de setembre del 2012). La resposta del PP la va exposar el diputat Gómez de la Serna, i potser molts lectors la coneixen perquè ha corregut per la xarxa com a "exemple" de crítica a la història de Catalunya. Aquí deixo algunes perles literals del diputat: " Su propuesta llega con 300 años de retraso ", " Cataluña nunca fue soberana, han construido ustedes un relato falso ", " En Cataluña no había un sentimiento antiespañol sino antifrancés ", " El derecho de autodeterminación es una mentira ". Els comentaris sobren.
El 29 d'abril del 2013 es va debatre la moció sobre el respecte del govern central als valors democràtics en el procés sobiranista de Catalunya. El que es demanava era obtenir una resposta democràtica del govern i el Parlament espanyols per reconèixer la voluntat del poble de Catalunya d'exercir el dret a decidir després d'haver-se celebrat les eleccions al Parlament de Catalunya. Sobretot després dels atacs de molts mitjans contra els empresaris i polítics catalans (informe UDEF, falsedats prefabricades, etc.). En aquest cas el posicionament del govern espanyol el va exposar la diputada catalana i regidora de l'Ajuntament de Barcelona Àngels Esteller. Va dir coses tan moderades com que el model de democràcia exemplar és el constitucional del PP enfront del model de democràcia "radical" (dels catalanistes), que pretenen que les urnes legitimin qualsevol decisió; va dir que el poble català, en genèric, no és cap subjecte jurídic, i que totes les actuacions del CNI envers el procés electoral català no eren més que dins l'"imaginari" català. Altra vegada cop de porta.
Per acabar, en data 29 d'octubre del 2013 va ser tractada en ple la moció d'UPyD titulada Sobre propósitos del gobierno en relación a la falacia del denominado 'derecho a decidir' . En la seva exposició de motius, la moció proclamava que la suposada vulneració del dret a decidir no és més que una fal·làcia, i afirmava, entre altres coses, que una part de la ciutadania no pot decidir sobre l'organització territorial de l'Estat. La Sra. Esteller, novament, va fixar la posició del govern central. Ara, elevant el to, va canviar els arguments i va dir (contradient-se a ella mateixa) que la consulta no es pot fer si no és per una modificació constitucional; concretament, va dir que " no existe el derecho a decidir sobre la secesión de un parte de España aunque la vote toda España ", " el derecho internacional tampoco reconoce el derecho a decidir ", i " el derecho de autodeterminación queda limitado a casos extremos ". Aquesta moció va ser aprovada amb 265 vots a favor, 39 en contra i 13 abstencions.
Aquest article només pretén il·lustrar de forma clara i objectiva, amb els diaris de sessions del Congrés, quin és el posicionament, obtús i gens estadista, del govern envers el procés cívic, social i pacífic del poble de Catalunya.