El català: dades i acció
La situació de la llengua catalana i la constatació de la tendència negativa del seu ús és una preocupació social creixent i ha passat a ser una prioritat per al Govern de Catalunya.
Per fer efectiu el Pacte Nacional per la Llengua, des del departament de Cultura s’ha demanat a tots els departaments de la Generalitat que analitzin quina és la situació del català en el seu marc d’actuació i encarreguin, si cal, estudis per tal de tenir les dades més recents sobre l’ús de la llengua en cada àmbit. A partir d’aquestes dades, i en col·laboració amb la secretaria de Política Lingüística, s’establiran les polítiques més efectives per incrementar l’ús social i institucional de la llengua pròpia del país.
El Govern entra en una nova etapa pel que fa a la política lingüística, basada en la cerca de dades i la implementació de polítiques que hi donen resposta. Volem explicar clarament a la societat quina és la situació de la llengua i implicar a tothom. No serà una empresa fàcil. Sabem que en molts casos les dades generaran informacions, dubtes i fins i tot polèmiques que tornaran directament cap a nosaltres. Però és així com entenem el servei públic, i és així que podrem construir millor els consensos necessaris per assegurar el present i el futur de la llengua a casa nostra.
Algunes de les actuacions iniciades en aquest sentit des del departament de Cultura són el desplegament del Pacte Nacional per la Llengua, que té l’objectiu de desconflictivitzar les polítiques de promoció de la llengua, arribar a un diagnòstic compartit sobre l’estat del català i treballar conjuntament amb tots els partits polítics i entitats per tal de recuperar els consensos i objectius lingüístics amb què ens vam comprometre com a societat fa quaranta anys. El departament també ha reimpulsat la Comissió Tècnica de Política Lingüística, l’eina que té la secretaria de Política Lingüística per guiar i acompanyar tots els departaments en el desenvolupament de polítiques de foment de la llengua.
En aquesta estratègia, el sistema educatiu de Catalunya és essencial. Els canvis en els models pedagògics dels darrers anys deixen cada vegada més enrere les classes magistrals, i la relació i interacció entre l’alumnat té un paper més rellevant en el desenvolupament de l’aprenentatge. Les aules, d’acord amb la situació sociodemogràfica general, també són cada cop més diverses lingüísticament. I els recursos tecnològics tenen ara un paper fonamental en l’aprenentatge.
El model d’immersió lingüística, implantat en el seu dia amb un ampli consens de la societat catalana, ha estat crucial per a la cohesió social del país i per a la normalització de la llengua, minoritzada històricament. Malauradament, ara constatem el retrocés del català en els entorns educatius, una circumstància que es dona en paral·lel al seu retrocés social.
El departament d’Educació disposa d’unes dades fruit d’una primera anàlisi d’un informe elaborat pel Consell Superior d’Avaluació (CSA) sobre els usos lingüístics del professorat i de l’alumnat de 4t d’ESO que mostren un ús poc freqüent del català en les interaccions orals de l’alumnat dins i fora de l’aula. Aquest estudi apunta, també, una tendència al canvi de llengua dels docents en interaccions orals amb l’alumnat, en detriment del català.
Per tot això, el departament d’Educació actua per revertir la situació actual amb el pla de promoció de l’ús de la llengua catalana als centres educatius. El pla, que preveu un seguit d’actuacions, començarà aquest curs de forma pilot i arribarà a la totalitat dels més de 3.000 centres educatius del país en quatre anys.
A grans trets, cada centre haurà d’analitzar la seva realitat lingüística i crear el seu Grup Impulsor de Llengua, que establirà els objectius de treball centrant-se en quins aspectes vol començar a fer èmfasi el centre, els calendaris i els instruments d’observació i diagnosi. Tot el professorat haurà de formar-se en l’ús de la llengua catalana i se’ls facilitarà les eines de suport per tal de garantir la presència del català a totes les escoles i instituts del país.
L’escola juga un paper fonamental, però no únic, en la normalització del català. És un dels vasos comunicants que equilibra el seu ús social, però es veu influïda per molts altres, com els mitjans de comunicació, l’audiovisual o les xarxes socials. No podem córrer el risc d’arraconar el català com a llengua acadèmica, l’hem de revitalitzar i prestigiar com a llengua de comunicació social entre els infants i joves.
L’escola a Catalunya, en català.
Defensar i incrementar l’ús del català és defensar i fer avançar el país que volem.
Natàlia Garriga, consellera de Cultura / Josep Gonzàlez-Cambray, conseller d'Educació.