Casum la Ricarda!

Llegeixo un article, interessantíssim, d’Àlex Font Manté sobre la influència del PSC “com el partit de les elits barcelonines”. Diu, per exemple, que és “qui defensa amb més claredat l’ampliació de l’aeroport del Prat, el projecte més ambicionat per la burgesia local”.

En fi, amb això de l’aeroport i “la Ricarda”, escoltes arguments d’uns i altres i tots et convencen. Entenc que si “la Ricarda” tingués un altre nom seria més defensable (“Salvem la Ricarda” no acaba de quedar èpic) i que si tinguéssim una xarxa de ferrocarril ràpida podríem comunicar tots els aeroports que tenim, per no haver d’ampliar. Que és fàcil demanar una altra ronda al bar i dir que “per quatre pica-soques i dotze nenúfars” no podem parar l’economia i que és fàcil demanar una altra ronda i dir: “Si ells es volen fer milionaris amb el turisme la culpa no és del planeta”.

Però que el PSC defensi “l’ampliació de l’aeroport del Prat”, així, és un error terrible, un tret al peu més gros que el que es va disparar, sembla ser que per error, en Froilà, que com tothom sap és el fill de l’Elena de Borbó (primogènita de l’emèrit però no reina, per qüestions de sexisme que ara no venen al cas). El PSC de cap manera pot proclamar que vol “ampliar l’aeroport del Prat”. ¿Que s’ha fet un cubata amb l’enteniment i se l’ha begut? Això no. Això no ho pot dir. Així no. Entenc que ho vulgui fer, entenc que les elits li ho demanen (siguin quines siguin aquestes elits, entre les quals, segur, membres d’altres partits). Però hi ha maneres i maneres. Tenint en compte que el partit que governa Espanya és el PSOE, i que el PSOE és el partit mare del PSC, el que hauria de fer el PSC, per favor, no és defensar l’ampliació de l’aeroport del Prat. És defensar l’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas, que així és com el va batejar, sense gaire èxit, com es veu, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, un dia que passava per allà.