El govern de la Junta d'Andalusia, format per PP i Vox, ha fet una proposició de llei per permetre l'ampliació de regadius a Doñana, cosa que xoca directament amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que obliga l'estat espanyol a protegir aquest parc natural com una àrea d'importància estratègica per al medi ambient de la península Ibèrica i del sud d'Europa. Els científics i els ecologistes ja han posat el crit al cel davant de les pretensions del govern andalús, i dilluns la Comissió Europea va emetre un comunicat que adverteix que, en cas de tirar endavant, el pla de l'executiu de Juanma Moreno pot suposar un greu deteriorament de l'aqüífer del parc natural. El comunicat també avisava que Espanya pot rebre serioses sancions econòmiques de Brussel·les si el pla es porta a terme. Unes multes que el govern de Madrid ja ha dit que haurien de sufragar les arques de la Junta d'Andalusia. Res de tot això no ha fet rectificar el govern dels dos partits de dreta extrema i extrema dreta de les seves intencions. Ben al contrari, s'hi reafirmen i escampen teories conspiratives: la Comissió Europea hauria rebut pressions del govern de Madrid per malparlar d'Andalusia, etc. Res de nou: el victimisme falsari, i permanent, de la dreta ultranacionalista espanyola.
De fet, el conflicte que han generat el PP i Vox amb l'aigua de Doñana és molt representatiu de la seva manera d'actuar, i de la seva absoluta falta de respecte cap al bé comú i cap a aquells que no els van bé, que no els quadren dins els plans. La manera d'actuar: el conflicte el generen ells, com hem dit, però després són els altres el que els difamen, o els persegueixen, o els arraconen, o qualsevol d'aquests greuges que s'inventen i ells mateixos sobreinterpreten amb molta gesticulació, molta renou, i, sobretot, molta feina d'intoxicació de l'opinió pública a través de la seva potent i sempre ben greixada (de vegades, amb diners públics) artilleria mediàtica. L'absoluta falta de respecte: en aquest cas, pel medi ambient (que és la primera i màxima expressió del bé comú) i per les institucions europees. El PP, i Vox com a subproducte seu que és, viuen encara instal·lats en la visió franquista segons la qual els ecologistes són enemics, mala gent radical que s'oposen al progrés i que cal combatre com ells combaten els contraris: fent-los la guerra bruta. Per altra banda, la dreta espanyola manté amb la Unió Europa la mateixa relació que amb la democràcia: s'hi adapta per conveniència, i la parasita des de dins, però no hi creu. El substrat ideològic del PP i Vox és profundament euroescèptic, i la seva relació amb les institucions europees consisteix a anar-hi a exigir (Espanya és un soci voluminós de la UE, i saben fer valer el seu pes) i després negar-se a complir les sentències dels tribunals europeus quan no els convé, a pesar que saben que tots els estats membres estan obligats a incorporar el dret europeu com a propi. És el mateix de sempre: es fa molt difícil avançar quan la força que estira cap enrere és poderosa. I no defalleix mai.
