Un càstig per a Will Smith
Llegeixo a l’ARA que Will Smith ha estat “castigat” per l’acadèmia de cinema nord-americana. No podrà anar a la cerimònia dels Oscars durant els propers deu anys. Com ja ningú ignora, l’actor li va clavar una bufetada al presentador d’aital gala, Chris Rock, perquè havia fet una broma sobre l’alopècia de la dona d’en Smith, l’actriu Jada Pinkett, també de cos present allà. Déu n’hi do, amb el càstig. I encara sort que no l’han inhabilitat, també.
O sí. Perquè en realitat, el que està dient l’acadèmia de Hollywood amb aquesta mesura és que no pensa premiar Will Smith en els propers deu anys ni com a repartidor de crispetes. Fa molt lleig ser un premiat absent, excepte si ets Woody Allen, la quota estranya, si ets molt gran i et donen l’honorífic –que envies un vídeo–, si ets director iranià i no t’han deixat sortir de la presó o si ets un difunt. Per tant, tampoc li donaran cap paper d’estrella, perquè sabent que no li donaran l’Oscar perquè no hi podrà anar, l’acadèmia ja no el nominarà. I els productors prefereixen actors oscaritzats, que se’n diu.
Si no fos per aquest contratemps econòmic, jo la mesura la veuria molt bé. Anar a la cerimònia dels Oscars deu ser més ensopit que un entrepà d’heura. El gran Julio Camba no s’adheria mai a cap manifest, de cap mena, mai, perquè deia que a ell li costava molt signar un escrit sense cobrar-lo. Will Smith pot fer seva aquesta mesura, que adaptada a la cerimònia del cinema més important del món vindria a ser: “No aniré mai, mai a una entrega de premis, per molt bo que sigui el sopar, si no tinc la certesa que jo seré un dels premiats”.
