De Castanys i Toldrà

Del resultat de les eleccions ja en parlarem amb calma demà a l’anàlisi. Això sí, la democràcia espanyola ha tornat a deixar sense votar algú de casa meva resident a l’estranger, perquè no li han arribat les paperetes. Que en l’època de la intel·ligència artificial encara anem pel món amb un sistema electoral incapaç de garantir el dret de vot amb la mateixa eficàcia amb què s’asseguren que paguis els impostos, és de querella contra els governs que, encara que passin els anys, no fan res per solucionar-ho. 

Esclar que hi ha més vida. Parlo, per exemple, de l’exposició de dibuixos de Valentí Castanys a la Biblioteca de Catalunya. Hi veureu l’obra gràfica del creador de l’Avi del Barça i de mil caricatures clares i amables, primer de Zamora i Samitier a El xut i després de Ramallets i Kubala a El Once. Castanys pertany a l’edat d’or del periodisme satíric català, reconvertit en punt d'escapatòria durant la dictadura. El 1951 se les va engiponar per publicar que els socis del Barça havien mantingut el boicot ciutadà als tramvies malgrat la pluja a la sortida de Les Corts, tot dient que s’havien vist “cuarenta mil transeúntes sin paraguas”.

I aquest dissabte, Cantallops va recordar la figura d’Eduard Toldrà amb un concert de sardanes a càrrec de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, celebrat als jardins de la casa on Toldrà passava els estius, avui convertida en el celler Vinyes dels Aspres. Mentre a alguns dels assistents els arribaven vídeos de l’ambient de Coldplay a Montjuïc, a l’Empordà sonaven les notes elegants, endreçades i vibrants de Toldrà. La música, el vi, les parets de pedra seca i les rengleres de ceps i oliveres a l’ombra del puig Neulós van convertir el capvespre en una mena de paradís noucentista que feia oblidar totes les misèries. Incloses les electorals.