Casaldàliga i el nostre món

L’exemple i el missatge de Pere Casaldàliga ens arriben nítids i ens haurien de fer replantejar la nostra comoditat. Fa 50 anys, quan en tenia 40 -divendres que ve celebrarà el 90è aniversari-, va decidir marxar al Mato Grosso a defensar els més febles, els camperols sense terra. Durant quatre dècades s’hi ha jugat la vida, no ha dubtat mai a alçar la veu davant de qui fos: el poder dels terratinents, el poder polític, el poder del Vaticà o el poder de la indiferència de tants i tants ciutadans del món. Un món on, com diu ell, i com reflectim avui a l’ARA, encara hi ha milions de persones que tenen la supervivència com a únic horitzó. Un món de desigualtats i injustícies, un món de manca de respecte a la natura i a les cultures diverses, un món molt lluny de l’ideal d’igualtat i llibertat.

Des de la teologia de l’alliberament, des d’un cristianisme que retorna a les bases i molt crític amb l’Església oficial, la paraula i l’obra de Pere Casaldàliga ens apel·len a tots, creients i no creients. El bisbe dels pobres, com se’l coneix, sovint se’ns adreça amb imatges fortes. Ens diu: Occident s’hauria de suïcidar. Ens diu: viviu com a vigilants d’Auschwitz. És la seva manera directa, implacable, de sacsejar les nostres consciències adormides, de fer-nos obrir els ulls als nostres privilegis, que comporten la misèria, la fam i la violència per a tantes persones a l’Amèrica Llatina, a l’Àfrica, a l’Índia i a tants altres llocs del món. També a tocar de casa.

Casaldàliga diu que la seva condició de català l’ha ajudat a comprendre millor els indígenes, la seva cultura. Com a fill d’una llengua minoritzada, ha tingut més sensibilitat per fer seva la diferència. Potser que nosaltres, com a compatriotes de Casaldàliga, fem també més nostre el seu compromís insubornable i radical. Les lluites per la justícia i la llibertat són totes germanes. El patiment dels febles, dels perseguits, no té fronteres. Per això avui ens avancem al diari per celebrar l’aniversari de Pere Casaldàliga amb el desig que el seu exemple fructifiqui al cor dels nostres lectors. A vegades ens sentim desgraciats -i més en aquests temps convulsos i dramàtics que vivim a Catalunya-, però faríem bé, com ens recorda la vida del Pere, de no oblidar que hi ha molts pobles al món que ho passen molt pitjor. I que reclamen la nostra solidaritat.