9/2: Casado i la Fiscalia

Pablo Casado, parlant del cas Bárcenas, ha dit que hi ha contra el PP una persecució de motivacions polítiques per part de la Fiscalia. Si demà surt un líder catalanista i diu que hi ha una persecució de motivacions polítiques contra l’independentisme per part de la Fiscalia, el mateix Casado de ben segur que saltarà, indignat, com una molla. Dirà que això és inconcebible, que en una democràcia consolidada, avançada i envejada com l’espanyola cap dels engranatges de la justícia funciona per motivacions polítiques. Cinisme? Doble moral? Evidentment. Però també més coses. Estic convençut que en la visió del món de Casado aquestes dues frases, objectivament incompatibles, resultarien perfectament compatibles. Perquè en la seva visió del món, les motivacions polítiques de la justícia, impròpies d’una democràcia, són il·legítimes en un cas i perfectament legítimes en l’altre. No tan sols perquè en un cas ell en seria la víctima i en l’altre un aliat actiu. També perquè en la seva concepció del món hi ha un principi, la unitat d’Espanya, que està per damunt de la llei, de la democràcia exemplar i de la neutralitat política de la justícia. Contra l’independentisme tot s’hi val. Fins i tot, i sobretot, allò que no s’hi val contra el PP.