Cas Alves: la fal·làcia de l'alcohol
En el cas Alves sembla que els canvis de versió del futbolista, juntament amb la constància en la declaració de la víctima, les proves aportades i els testimonis que han declarat aquesta setmana han empès l’advocada de la defensa a parapetar-se rere el darrer salvavides: l’atenuant d’embriaguesa davant les acusacions de violació. Segons aquest nou relat, l’estat d’embriaguesa del futbolista minvava les seves capacitats cognitives i per tant no era conscient dels seus actes.
Aquí és on entra en joc la psicologia forense. Com a pèrits se’ns demana, tal com hem vist en el mateix judici, que valorem si la ingesta d’alcohol podria ser “la causa” o l’element que podria justificar l’agressió sexual, argüint que el futbolista no era conscient del que es feia. No és casual que en el nostre imaginari col·lectiu alcohol i violències sexuals estiguin estretament relacionats. La cultura de la violació està sostinguda per una sèrie de mites que han estat essencials per justificar-la, exculpant-ne els agressors i culpant-ne les víctimes. Aquests estereotips són actituds i creences generalment falses que estan molt esteses i que s'han mantingut en el temps amb l'únic objectiu de justificar la violència sexual. Diversos estudis en la matèria han conclòs que el 50% de la població encara justifica les violacions pel consum d’alcohol. I això alimenta el mite de l'alcohol com a responsable i situa la responsabilitat fora de l’agressor ("si no hagués anat begut mai hauria fet una cosa així", "no sabia el que feia", "va beure massa"...) . Aquest marc mental col·lectiu acaba definint també la mirada del sistema judicial i converteix en norma una fal·làcia: l’alcohol com a atenuant, com a boc expiatori.
El consum d’alcohol en ocasions pot ser un element present en les agressions sexuals i interactua amb altres variables molt més essencials i explicatives en la comprensió de les violències sexuals, com poden ser l’agressivitat de la persona, l’acceptació dels mites de la violació o una concepció patriarcal dels rols de gènere i la sexualitat. En aquest sentit, és molt interessant que determinades investigacions apuntin que la clau està en les expectatives i creences que tenen alguns homes sobre si mateixos: es poden sentir més legitimats a forçar una dona quan estan beguts perquè així els serà més fàcil justificar la seva conducta (Kanin). Els ajuda en l’autojustificació. Diverses recerques, com les de Ratliff & Burkard, expliquen la relació entre consum d’alcohol i agressions sexuals, però no com a factor exculpatori, sinó destacant la importància de les creences de l’agressor sobre els efectes de l’alcohol i la cultura de la violació. Per tant, el fet essencial és com l'agressor pensa, sent i actua.
Ja n’hi ha prou d’argumentacions simples responsabilitzant l’alcohol. Això no va de si anava begut o no, això va de mites i creences que han abonat la cultura de la violació, de rols de gènere patriarcals que falquen una relació entre la sexualitat i la masculinitat molt preocupant; va de poder, de pensar en l’altre com un objecte sexual, de no assumpció de responsabilitats, d’un immens sentiment d’impunitat... però sobretot això va, un altre cop, de consentiment.