La carta de Von der Leyen a Ribera

Ursula von der Leyen ha enviat una carta personalitzada als comissaris proposats per a la nova Comissió Europea (CE) que presideix. En la carta, amb una primera part general i una altra d’específica, els encomana la seva missió. En la part general Von der Leyen indica com a objectiu fer un pressupost a llarg termini més simple, més enfocat i que respongui al desig de ser una “Comissió d’Inversió” fent-se eco dels informes Draghi i Letta. Tot això en el marc del Pacte Verd i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Amb la voluntat de fer una CE més transparent i propera.

La tasca encomanada a Teresa Ribera és formidable com a vicepresidenta executiva per una Transició Neta, Justa i Competitiva i com a Comissària de Competència. Li diu que Europa necessita un nou enfocament de la política de competència que doni més suport a les empreses per fer-se grans i competir en els mercats globals. La política de competència s'ha de “modernitzar” per contribuir a la competitivitat, la sostenibilitat, la justícia social i la seguretat. Ribera haurà de desenvolupar un nou marc per a les ajudes d’estat, tot simplificant-les, per fer una indústria neta i promoure la inversió en grans projectes en sectors estratègics. En aquests es fomentarà la cooperació dels operadors, posant com a exemple la compartició de dades per a l’experimentació en intel·ligència artificial. A més, revisarà el control de fusions per donar pes a les necessitats de resiliència, innovació, inversió i seguretat, i posant el focus en les adquisicions “assassines” (killer) d’empreses europees per empreses foranes. També haurà de treballar amb altres comissaris per fer complir la regulació sobre subsidis dels competidors externs a la Unió Europea (UE). Això no és tot. També haurà de treballar amb el vicepresident de Prosperitat i Estratègia Industrial i amb el comissari del Clima, Net Zero i Creixement Net pel Pacte per una Indústria Neta (amb aquest darrer col·laborant també en les mesures fiscals verdes), haurà d’implementar els objectius de l'agenda 2030, abaixar els preus de l’energia (treballant amb el comissari d’Energia i Habitatge) i, en l’economia circular, amb el comissari pel Medi Ambient, Resiliència de l’Aigua i una Economia Circular Competitiva.

Les tasques encomandes a Ribera no semblen dissenyades per garantir l’efectivitat, atesa la complexa xarxa d’interaccions i responsabilitats, i llargs títols per a les carteres dels comissaris, sinó més aviat per mantenir tot el control en mans de Von der Leyen, neutralitzant distintes forces polítiques (incloent-hi la defenestració del díscol comissari Thierry Breton). En cada qüestió ha d’opinar molta gent. Si Von der Leyen l’encerta i té bon criteri, pot ser una manera de tirar endavant decisions difícils, atesa la complicada governança europea, que té tendència al bloqueig. De tota manera, l’agenda Draghi no serà fàcil de portar a la pràctica. Recordem l’escàs impacte de l’agenda de Lisboa de l’any 2000, que prometia fer de la UE “l'economia basada en el coneixement més dinàmica del món”.

Deixant de banda la dificultat per aconseguir una unitat d’acció a la UE i el fet que el seu pressupost és aproximadament un 1% del seu PIB, Europa ha de superar dos obstacles importants: un mercat comú que està lluny d’estar integrat, sobretot en serveis i mercats digitals i de capitals, i un excés de burocràcia i de regulacions que limiten el desenvolupament de l’emprenedoria. Encara que això la carta de Von de Leyen i l’informe Draghi ja ho apunten, de fet posen l’accent en reformar la política de competència, la més important i exitosa de la UE. I la multiplicitat d’objectius que se li volen imposar la desvirtuaran: una cosa és fer ajustaments per incorporar millor la innovació i l’altra polititzar-la i subordinar-la a la política industrial i de proteccionisme per competir amb els EUA i la Xina. La política de competència a la UE és independent per la mateixa estructura de la Unió, i perquè en la seva formació Alemanya la impulsava per lluitar contra els càrtels (d’infausta memòria en el període nazi), i França volia controlar la potència industrial alemanya. Per això és més independent que la dels EUA i la Xina.

Una consideració final: la manca de dinamisme i d’inversió d’Europa pot posar en perill l’estat del benestar europeu, tal com s’apunta en l’informe Draghi, sobretot quan les preferències dels europeus, en relació amb els blocs competidors, apunten cap a un desig de treballar menys però mantenint o millorant el nivell de vida i de serveis socials.