Carta a Richard Branson: 'El multimilionari'
Mira que hem parlat de tu aquests dies, arran del viatge que has fet a l'espai, i no hi ha hagut cap vegada que, davant del teu nom, no hi haguem afegit amb tota la intenció del món l'epítet “el multimilionari”. És interessant analitzar a qui diem multimilionari i a qui no.
Qualificar algú de multimilionari no serveix per explicar la fortuna que té aquella persona, sinó per censurar-li públicament que hagi decidit gastar-se-la en el que nosaltres considerem frivolitats, ja sigui haver-se comprat una illa, haver tingut múltiples fills per gestació subrogada, haver fet donacions filantròpiques que s'escapen a la nostra raó o, com és el teu cas, haver-te afanyat a sortir en coet cap a l'espai per poder dir que has sigut el primer d'una cursa que ara continuaran Jeff Bezos o Elon Musk.
En aquest cas, és com si tinguéssim prohibit referir-nos a vosaltres com a empresaris (i encara menys com a emprenedors, no fos cas que se'n destil·lés alguna connotació positiva), perquè ha de semblar que els diners us han plogut del cel d'una forma tan abundant que no sabeu ni com espolsar-vos-els de sobre, que ja no teniu forma humana de gastar-vos-els a la Terra i, per això, us heu de posar en òrbita per anar deixant una estela de dòlars que comenci per la troposfera, continuï per l'estratosfera i vagi encara una mica més enllà.
Per més diners que tingui, no presentarem mai com a multimilionari algú a qui admirem. Leo Messi, per exemple. I no és només perquè les magnituds de calés que mou ell no es puguin comparar amb les teves, perquè tampoc he vist que ens referíssim amb aquesta etiqueta a Juan Roig, el propietari de Mercadona, amb una fortuna que supera els quatre mil milions de dòlars, les mateixes xifres que et calculen a tu. Ni tan sols a Amancio Ortega, propietari del grup Inditex, li diem multimilionari, per bé que ell ocupi l'onzena posició de la llista Forbes de persones més riques del món, i tu, el lloc 589. I és que, per definició, els multimilionaris són estrangers. Igual que els magnats. Els tèrbols sempre són els altres. I són homes. A les dones se'ls reserva el paper de vídues o d'hereves d'ells.
Quan et passin el recull de premsa del que hem dit de tu per aquí baix, veuràs amb quina obediència estricta hem seguit tots la norma no escrita d'acompanyar el teu nom amb l'epítet de multimilionari. El llenguatge no és ni ha sigut mai innocent, però cada vegada es torna més unànime.
P.D. Els primers diners els vas fer amb la Virgin Records, editant els discos dels Rolling Stones, i després venent-los també a les botigues Virgin. Una admiració per Mick Jagger que t'ha acompanyat tota la vida, fins al punt que ara trobo que us assembleu. Fixa't en els ulls i la boca que t'ha dibuixat l'Àlex Gallego. Són els de Jagger.