Carta oberta als 174.022 votants de CiU a Barcelona

Són poques les ocasions en que puc adreçar-me a tots vosaltres, els 174.022 votants de CiU a les eleccions municipals del maig del 2011. Sóc el president del grup municipal socialista (GMS) a l'Ajuntament de Barcelona. Ho sóc des del febrer del 2012 en substitució de Jordi Hereu, l'alcalde que va perdre les eleccions gràcies als vostres vots però a qui devem, entre altres coses, que la musculatura financera de la nostra ciutat ens permeti afrontar els embats d'aquesta maleïda crisi molt millor que altres capitals. Sóc conscient, per tant, de l'absoluta legitimitat que té Xavier Trias per prendre decisions i per fer la política de pactes que consideri millor per als barcelonins, l'hagin votat, com és el vostre cas, o no. Sóc, però, enemic del joc polític, de la teatralitat partidista i de la manca de valentia per defensar les decisions preses. I d'això és del que, avui, estem parlant.

Cadascun dels 174.022 ciutadans que vau votar Xavier Trias, decisió que respecto escrupolosament, mereixeu una explicació. Davant del silenci de l'alcalde, em veig en l'obligació d'adreçar-me jo a vosaltres. Ho faig per dir-vos que Trias ha obert la porta de la nostra ciutat al PP. Entenc que molts estareu decebuts. Darrere del desbloqueig de les inversions anunciat ahir -per separat, fugint de la fotografia: primer els conservadors d'Alberto Fernández Díaz, després el Govern- hi ha ideologia. Un altre acord era possible: la nostra oferta ha estat sobre la taula des de fa setmanes i Trias ni l'ha mirat. Ell us n'haurà d'explicar el perquè.

Sóc qui va permetre, després de molt debat en el si del PSC, que el govern municipal al qual vau donar la victòria pogués aprovar el seu primer pla d'acció municipal. Un document que en origen -fruit de la inexperiència o de la voluntat política de CiU- era abstracte i poc ambiciós i que, gràcies a la nostra aportació, va acabar col·locant 20 prioritats per fer al llarg del mandat. Sóc qui va lluitar per poder aparcar resistències, qui va mirar de cosir forats fets per la desconfiança. Sóc qui va deixar-se la pell per fer possible que Barcelona tingués un bon full de ruta a canvi d'incorporar projectes centrals del nostre programa electoral: entre d'altres, no abandonar les polítiques de foment d'ocupació i dibuixar un pla de barris, guardar en el calaix plans absurds com el Blau@Ictinea o les Portes de Collserola i fer emergir els projectes del pla Besòs, construir sis noves escoles bressol i mantenir el pla d'usos de Ciutat Vella.

Assegurat el projecte calia dotar-lo econòmicament. El pressupost presentat per CiU no incloïa cap d'aquests projectes. Impossible, doncs, negociar uns comptes amb un govern que no vol entrar al gra fi de les coses. Amb el pressupost prorrogat era l'hora d'assegurar les inversions. El PSC es va oferir sincerament per facilitar aquesta aprovació perquè no quedés sense invertir ni un euro dels 196 milions de què es disposa.

Diuen que Trias no ha trobat receptivitat en el PSC. A tots els que hauríeu entès un acord amb nosaltres us he de dir que l'alcalde no l'ha buscat. Legítimament ha triat. I aquesta tria respon a un canvi de rumb que porta de bracet decisions com donar 4 milions d'euros al circuit de Montmeló, construir la marina de luxe al Port Vell o canviar el pla d'usos de Ciutat Vella. Trias ha triat obrir la porta de la ciutat al PP que impugna la declaració sobiranista del Parlament, al que vol acabar amb l'autonomia municipal, al que ataca el model d'immersió lingüística, al que asfíxia les arques de la Generalitat, al que envia al TC un gran nombre de lleis catalanes... Amb la seva decisió de deixar al marge al PSC -partit que ha construït, juntament amb la societat civil, la Barcelona que tots coneixíem, amb virtuts i defectes- la ciutat pren un nou rumb. No tenir foto de l'acord CiU-PP és una decisió de covardia política i de falta de transparència que diu molt poc d'aquest govern.

On són Mas i Junqueras? ¿Trencar el pacte a la Diputació és una operació de maquillatge? ¿Ningú no respondrà davant el pacte CiU-PP a la capital del país? Barcelona ha deixat de ser subjecte polític. En això, lamento dir-ho, sí que s'hi ha dedicat Trias. Subordinat a la Generalitat, entregant-li les finances municipals per suplir les seves mancances, qui vau votar està decapitant l'ànima de Barcelona. Tornar a recuperar-la, tornar a sentir-nos partícips d'una ciutat oberta, tolerant i respectuosa, continuarà sent la meva obsessió. En defensa de tots els barcelonins m'hi penso dedicar en cos i ànima i per fer-ho possible torno a oferir la meva col·laboració a l'alcalde.