Carta oberta a Reporters Sense Fronteres
Benvolguts,
Un any més publiqueu el vostre rànquing de llibertat de premsa al món, en el qual Espanya se situa en el lloc 29. El text se centra en denunciar que 40 periodistes han patit diferents tipus d'agressions a Catalunya (“des d'insults fins a violència”) i ho atribuïu a la polarització política. Cal repudiar qualsevol actitud que dificulti l'exercici del periodisme: protegir la democràcia passa per garantir la llibertat dels que assumeixen la vigilància del poder. Ara bé, trobo la vostra anàlisi superficial o esbiaixada. ¿De debò creieu que la principal amenaça a la llibertat de premsa a Espanya és que quatre eixelebrats independentistes arrabassin un micròfon a un reporter o que, per posar un exemple de signe contrari, trenquin els vidres de Catalunya Ràdio? L'impacte d'aquestes accions sobre el paper de contrapoder és, en realitat, residual. Resulta molt més ominosa la pressió del poder econòmic sobre el que poden escriure o no els periodistes. David Jiménez, exdirector d''El Mundo', ho posa negre sobre blanc al seu llibre: clavegueres de l'Estat, carreres que s'arruïnen per pressions polítiques, tertulians fent 'playback' amb els argumentaris dels partits, precarietat... On queda, això?
A l'informe parleu de la polarització política, com si els mitjans en fossin víctimes quan, en molts casos, són els principals executors. I denuncieu els insults als periodistes sense reflexionar en totes les vegades que ocupants de caríssima tribuna insulten els ciutadans, com a part d'aquesta estratègia de tensió. Precisament per ajudar el pobre reporter a qui increpen quan cobreix una manifestació pels pecats del seu mitjà, una entitat com la vostra hauria d'assenyalar amb més precisió i valentia els veritables causants de la situació.
