Benvolgut Ignacio Garriga, li escric en solidaritat absoluta, després de llegir que una membre del seu admirable partit, Vox, l’acusa “d’haver carregat despeses personals a la targeta del grup parlamentari”. Es queixa que van des de “menjar a domicili i el cost de l'associació de pares de l'escola dels seus fills fins a adquisicions a les botigues Ametller Origen i en una llibreria de l'Opus Dei”. Sembla mentida.
Són despeses perfectament justificables, senyor Garriga. Un home de Vox com vostè, un home de veritat, vaja, quan fa una reunió té gana i menja. Si no mengés se’l podria acusar de comunista o de poc mascle. És molt normal que truqui a un ciclista d’aquests de la motxilla groga, o vagi a l’Ametller a comprar amanides d’aquelles per emportar-se.
Pel que fa a les compres a la llibreria de l’Opus Dei, em sembla que són unes despeses clarament pedagògiques. Si hagués anat a un sex shop, jo seria la primera de protestar, però no és el cas. I com que la varietat literària d’aquests establiments nobilíssims no és tanta, podem endevinar que potser va adquirir el molt recomanable Getsemaní, de Javier Echevarría, o l’imprescindible Homenaje a monseñor Álvaro del Portillo, de Pedro Rodríguez (que està a sis euros). Per no parlar de tota la tirallonga de llibres dedicats al fundador, com l’interessantíssim Conversaciones con monseñor Escrivá de Balaguer, l’amè Josemaría Escrivá en las calles de Madrid, d’Ignacio Fernández Zabala, o el deliciós Los años de seminario de José Maria Escrivá en Zaragoza, de Ramón Herrando Prat de la Riba. Per no parlar, esclar, dels escrits per ell. El bestseller Camino o la seqüela Camino, surco, forja.
Després de llegir aquests llibres, esclar, una persona de fe el que fa és dur a la pràctica l’ensenyament del líder. Vull dir que és normal que vostè carregui les despeses de l’AMPA de l’escola dels seus fills, perquè segurament té més fills que la mitjana, precisament per una qüestió de coherència religiosa. Per tant, estimat senyor Garriga, té raó vostè. Ara bé. La gent és dolenta i pot passar que la dona que el denuncia no atengui raons. En aquest cas, no tindrà més remei que acusar-la de racisme. A ella i al seu partit.
