05/12/2021

Carta oberta a Diego Ávalos, de Netflix Espanya

Benvolgut Diego Ávalos. Llegeixo amb interès l’entrevista que ha concedit a El País, on fixa la posició de Netflix pel que fa a la nova llei audiovisual espanyola. Mostra una actitud conciliadora, com correspon al manual bàsic de diplomàcia empresarial, però al mateix temps manté la fermesa habitual del corporativisme multinacional, en el sentit que només dona les dades que li interessen, que són més aviat poques. Per exemple, quan li pregunten per quin percentatge de les pel·lícules i sèries de la plataforma estan disponibles en català, diu: “No mesurem el catàleg d’aquesta manera. No podria dir-ho, perquè no ho dividim per idiomes”.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Si alguna cosa ha fet bé Netflix és aplicar la intel·ligència de dades a la venda de continguts. La companyia mesura tot el que pot i més dels seus usuaris. Ja és mala sort que justament se n’hagi oblidat pel que fa a la llengua en què consumeixen els continguts. No resulta creïble que vostès vagin doblant sèries a diferents idiomes sense saber si efectivament la gent s’ho mira.

Cargando
No hay anuncios

El seu discurs, a més, obvia qualsevol referència a la responsabilitat. Diu que la seva aposta per Espanya és ferma. Si Espanya és un país plurilingüe, ¿aquesta fermesa no hauria d’incloure el respecte per la seva riquesa idiomàtica? Una frase seva de l’entrevista diu: “La idea vindrà en un idioma o en un altre, però l’important és la història que es vol explicar”. O aquesta altra: “Ens interessa el talent en qualsevol idioma”. Aquesta és una manera de veure les coses, fiant-ho tot a les lleis del mercat, o bé naïf o bé malintencionada. Em recorda massa la desafortunada declaració de Florentino Fernández -ja em disculparà la comparació- quan va deixar anar allò de “Si no hi ha més dones còmiques no és una qüestió de sexes sinó de talent”.

Al llarg de l’entrevista, vostè pronuncia quatre cops la paraula diversitat. No sé si és conseqüència del toc d’alerta que va rebre per part de la plataforma que li dona feina, arran d’una investigació interna en la qual van considerar “molt preocupant” el seu “comportament agressiu i intimidatori” envers la comunitat LGTBIQ+. En tot cas, celebro si ha canviat d’actitud i si ha entès que una visió liberal sense ponderacions tendeix a anar en contra de la diversitat i la seva representació. Al capitalisme li interessa escalar de la manera més fàcil possible. L’èxit de Netflix, de fet, es basa en el baixíssim cost marginal que suposa crear un nou subscriptor arreu del món. Sempre que no s’interposin, esclar, noses com això dels idiomes locals. Si de l’algoritme depengués, tots miraríem el mateix i en un sol idioma. Però, de la mateixa manera que les indústries culturals han anat comprometent-se amb la diversitat sexual o el feminisme, també el respecte lingüístic -que està al cor de la directiva europea que ara l’Estat transposa, tard i malament- hauria de ser part de la identitat corporativa dels gegants d’internet que vostè representa. Atentament.