Divendres al Telenotícies vespre obrien amb la carta que Artur Mas ha enviat a Mariano Rajoy en què demana formalment l'inici d'un procés de diàleg perquè se celebri la consulta per a la independència. TV3 havia pogut tenir accés al contingut de la missiva i, a part de detallar-ne el text, incloïen unes declaracions d'Artur Mas als passadissos del Parlament. El president tenia, davant seu, diversos micròfons: el de TVE, el de La Sexta i el de Cuatro, entre molts altres. Per complementar la notícia també van afegir les declaracions de Soraya Sáenz de Santamaría parlant d'aquesta carta.
Però cap informatiu espanyol es feia ressò d'aquesta notícia aquell mateix vespre. Res a TVE, sorprenentment. Tampoc a Antena 3, tot i que van incloure altres declaracions de la Soraya fetes en la mateixa compareixença que la que havia mostrat TV3. En l'edició de dissabte al migdia tampoc van dir res. A La Sexta, ni divendres al vespre ni en l'edició de dissabte. A Telecinco, igual. Ni divendres al vespre ni l'endemà al migdia. S'entén, per descomptat, que els informatius han anat carregats del drama ferroviari de Santiago, però totes les cadenes han deixat espai per a altres esdeveniments. A Telecinco, per exemple, van prioritzar la transcendent notícia que un antílop femella del Bioparc de València s'havia posat de part. També la visita del Papa al Brasil, els conflictes a Egipte i a Corea del Nord. A Cuatro, tres quarts del mateix. Van explicar-nos la detenció d'una xarxa de lladres que practicaven la tàctica del butrón , un homenatge a les Pussy Riots amb gent corrent despullada, imatges de Vladímir Putin pescant i "disfrutando de la naturaleza rusa " i una carrera nocturna a Benasc. Ni piu de la petició formal d'Artur Mas al president del govern espanyol. Finalment, en el Telediario de TVE de dissabte al migdia, vam trobar les primeres informacions en l'àmbit estatal sobre la carta de Mas. La van batejar com "La noticia política del día " i formalment era correcta. Un minut i mig de la carta de Mas a Rajoy per tot Espanya i en una única cadena. La indiferència, sens dubte, és el més gran dels menyspreus. El periodista, escriptor i polític Antonio Gramsci va definir la indiferència com el pes mort de la història, que opera potentment i és una fatalitat. El tractament que ha rebut aquesta informació a Espanya és la prova evident que Catalunya no existeix. O, més ben dit, que convé que no existeixi per més que n'estiguin al cas.