Carta al president Mas

Segons la tradició cristiana, aquesta nit els Reis de l'Orient arribaran al portal de Betlem per oferir or, encens i mirra al nen Jesús. Seguint aquest costum, tots els infants ja els han escrit una carta i els han demanat tot el que volen. Servidora, en canvi, prefereix adoptar la tradició republicana del nostre país i aprofitar l'avinentesa per adreçar una carta al nou president de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Artur Mas.

1. La transició nacional cap a l'aplicació pràctica del dret de decidir. Aquest concepte va ser un dels més destacats del debat d'investidura, com també la identitat i la nació i el ressorgiment col·lectiu van ser-ho del parlament de Cap d'Any. Una proposta que es dóna en el context de la recent sentència del Tribunal Constitucional i de la manifestació del 10-J com a resposta a la greu vulneració de les decisions que el poble de Catalunya havia pres en referèndum i de l'anticatalanisme que impera a Espanya, afavorit pel fet que el PSOE i el PP han abandonat la tesi de l'Espanya plurinacional per adoptar la clàssica que diu que l'única nació existent és l'espanyola. Davant l'evidència que el pacte constitucional i l'encaix entre Catalunya i Espanya ja no donen més de sí, cal preveure que aquesta transició democràtica aposti per polítiques concretes i tingui un pla de desenvolupament. També és necessari que no posi cap mena de fre als anhels del poble català, al capdavall és una evidència que en totes les enquestes que s'han fet darrerament es detecta una majoria social favorable a l'exercici del dret de decidir i que el nombre de persones que defensen la independència ha crescut notablement.

2. Un país independent en matèria cultural i lingüística. Catalunya es defineix per una cultura i una llengua mil·lenàries i, per tant, l'una i l'altra són el nervi de la nació. Com a conseqüència, en aquest àmbit Catalunya ha d'actuar com un estat independent. Aquest plantejament no és nou. De fet, Rubió i Ors ja va abordar la qüestió de la independència cultural i lingüística de Catalunya durant la Renaixença. Nomenar Ferran Mascarell va en aquesta línia, ja que situa la cultura al centre del debat. Per tant, en els anys que vindran s'hauria d'apostar per la dignificació i la potenciació de la cultura, el desenvolupament de les indústries culturals, l'estimulació de la creació i la internacionalització del sector cultural, alhora que s'hauria d'optar per la construcció d'un concepte de cultura global que contingui cosmopolitisme i cultura popular i tradicional, que no són conceptes antitètics com demostra la decisió de la Unesco d'incloure els castells a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

3. Unes relacions internacionals i una cooperació basades en la nostra identitat. És a dir, totes les polítiques relacionades amb l'acció exterior del Govern de Catalunya s'han de fer amb el convenciment que Catalunya ha de tenir una presència pròpia al món. Si no és així, Catalunya no existirà. Catalunya ha de participar en l'esfera global com una nació sobirana que exerceix el dret a existir amb una identitat particular en un món globalitzat. És el nostre tret diferencial i és un factor de qualitat en l'escenari internacional actual.

4. Un pacte fiscal que dignifiqui Catalunya i que acabi amb els perjudicis històrics. La demanda d'un nou model de finançament per a Catalunya és justa i pot generar grans consensos entre les diferents forces polítiques catalanes. No en va la majoria dels parlamentaris que van votar a favor de l'Estatut del 30 de setembre del 2005 van aprovar un model econòmic molt més favorable a Catalunya que l'actual sistema de finançament. Tanmateix, no ens enganyem. Espanya no acceptarà fàcilment la petició catalana i, per tant, el nou president haurà d'estar preparat per rebre una negativa. Haurà de tenir preparada, doncs, una resposta clara, contundent i inequívoca a l'immobilisme espanyol.

5. Una llei de consultes. El dret de decidir és l'eix central de qualsevol país que es consideri democràtic. En conseqüència, ni Catalunya ni Espanya no haurien de posar cap fre al dret de participació ciutadana. Com que sóc de les que pensa que qualsevol poble ha de tenir el dret de decidir sobre tot allò que l'afecta, defenso que necessitem instruments que regulin i estableixin les condicions d'aquest exercici. Catalunya encara no els té perquè la llei de consultes aprovada en la darrera legislatura ha estat recorreguda al Tribunal Constitucional. Cal reprendre el debat i treballar per elaborar una nova llei, consensuada amb les altres forces polítiques catalanes, que eviti els designis capriciosos de l'Estat espanyol.

Tot i que diuen que la nit de Reis és màgica, no espero que el nou Govern faci miracles. Sí que desitjo que no defalleixi en la defensa dels drets nacionals, en la reafirmació de la nació catalana i de la seva cultura, en la millora de l'autogovern i de l'exercici del dret de decidir. No calen miracles, però evitem que les frustracions arribin massa d'hora.