13/09/2019

Carta a Lluís Danés: 'Una Diada de tots, on no es reivindiqui res'

Estimat Lluís Danés, si no se m'acut res que ara mateix pugui unir els catalans era ingenu pensar que ho podia aconseguir un espectacle tan elegant, emotiu, senzill i bonic com el que vas crear dimecres a la nit, a la plaça Sant Jaume, per tancar la commemoració institucional de l'Onze de Setembre.

Inscriu-te a la newsletter Comprar-se la democràciaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L'acte es mereixia haver rebut elogis transversals, però el país ara mateix no està per analitzar un espectacle aïllant-ne tot el context d'excepcionalitat. Ni el pots obviar quan el prepares ni tampoc quan n'opines. L'oposició, abans de veure'l, ja havia dit que no representava tots els catalans, que era la culminació del segrest independentista de la Diada, i Ciutadans el va qualificar de “festa privada del senyor Torra”. Procuren no dir-li mai president, perquè el que s'ha perdut no és la unitat (un mantra inexistent, rotllo Ítaca), sinó el respecte entre els que pensem de formes diferents.

Cargando
No hay anuncios

A l'espectacle que vas idear no es parlava en cap moment d'independència ni de referèndums. Sí que partia d'un punt de vista –que la situació que viuen els presos i els exiliats és una injustícia– compartit pel 58% del Parlament, un percentatge que al carrer potser encara és una mica més alt. Partia d'aquí i els equiparava (segurament, de forma hiperbòlica) a altres lluites viscudes pels que van marxar a l'exili després de la guerra o els que van anar a parar als camps nazis.

El 12 d'octubre veurem com la festa nacional d'Espanya es commemora amb una desfilada militar a Madrid. Tots els espanyols se senten representats en aquest acte? Es podria dir que l'exèrcit segresta la festa als ciutadans? Tot plegat és més senzill. Els estats celebren la seva diada exhibint el poder que tenen, un poder que identifiquen amb l'exèrcit, que és qui garanteix per la força la seva unitat. Els pobles, en canvi, en el seu dia nacional reivindiquen un poder que no tenen. I a finals del 2019, quina reivindicació podria unir els catalans? Cap. Per això, els que parlen d'una Diada de tots en el fons desitjarien que no es reivindiqués res. Reclamar és dividir. La manifestació després de l'atemptat a Ernest Lluch devia ser de tots, fins que Gemma Nierga va demanar diàleg als polítics.

Cargando
No hay anuncios

En fi, Lluís, només volia dir-te que veient l'espectacle vaig estar content de ser d'un país que aprofita el seu dia nacional per reivindicar d'una manera tan bonica la lluita contra les injustícies, molt més que ho estaré si un dia som independents i veig un gos d'atura desfilant al lloc de la cabra de la Legió.

P.D. Amb la Diada passa com amb 'Els segadors'. Un himne que també hauria de ser de tots i llavors veus diputats que no el canten o líders polítics que s'alegren quan algú, des d'un hotel, hi fa sonar a sobre l'himne espanyol a tota castanya, en plena ofrena del Govern al monument a Rafael Casanova.