Carrers franquistes
A El gato al agua d’Intereconomía estaven molt calents perquè l’alcaldessa de Madrid vol canviar algunes plaques de carrers de la Villa que tenen noms d’eminents franquistes. De fet, preguntaven a la seva audiència sobre aquesta qüestió i la majoria hi estaven en contra. El que ha funcionat sempre, no s’ha de tocar, devien pensar. L’Espanya irredempta que veu aquesta mena de programes que encara s’emeten, de manera incomprensible. El tertulià Eduardo García Serrano, aquell senyor que va dir “guarra ” a la consellera Marina Geli, estava especialment encès. Semblava una cosa personal i tot. “ Esto lo dicen a modo acusador los que, ¡coño!, a través del pacto Ribbentrop-Molotov, los comunistas, luchan con los nazis para repartirse los despojos de Polonia ”, va argumentar amb ràbia. Silenci a la taula i algun assentiment entre la resta de tertulians. Però García Serrano encara no havia acabat, encara li calia buidar el pap. “ O sea los comunistas de Carmena, de Pablo Iglesias y de toda esta tropa del ayuntamiento se aliaron con los nazis para despedazar Polonia en el 31 ”, va deixar anar. Només li faltava treure la pistola sobre la taula i fer una crida general als falangistes per sortir al carrer a fotre trets. Ni per Nadal descansen, tu.
El vident dolgut. Aquests dies de sortejos de la sort diversos, un dels vidents habituals de la TDT, Phillipe René Vilmont, va haver d’aclarir des del seu programa que ell no podia dir números de la sort i que tenia absolutament prohibit donar informació sobre temes econòmics. Qüestió d’ètica, suposo. Es veu que aquesta gent que aixeca la camisa per telèfon també té principis. Només hi havia una excepció: si algú estava molt escurat i estava a punt de treure’s la vida per culpa de la desesperació. Textual. Tot i així, Vilmont va confessar que a una clienta seva, feia un any, li havia dit que comprés dos números al lloc on treballava. I que la dona no volia. S’hi resistia. I que li va haver de cridar i fotre-li bronca davant de tot Espanya. I al final, resulta que els va acabar comprant, va tocar la loteria i la clienta va sucar un bon premi. Un dels grossos, s’entén. “ Todavía estoy esperando una caja de chocolates desde hace un año, ésta también se llama hija de tal ”, va lamentar. Caram, amb el vident. Sense rencor. Potser per això ja no dóna els números de la sort…
L’altre discurs reial. A Formula TV van tenir l’ocurrència d’imitar el discurs reial. Amb Leticia Sabater disfressada d’Elsa de Frozen. Tota blava ella, asseguda al sofà de casa, al costat d’un paio disfressat d’Olaf, un pessebre horrorós i imitant el to dels discursos d’aquesta mena. Sobre el contingut val més no parlar-ne gaire, però va aprofitar per solidaritzar-se amb el mal final d’any que està passant Belén Esteban i postular-se per representar Espanya a Eurovisió. Un autèntic malson.
