Al carrer, 'Camacuc' i 'Cavall Fort'

Estic molt contenta. Llegeixo a l’ARA les meravelloses conseqüències immediates del pacte del PP i Vox al poble de la meva àvia paterna: Borriana. Han ordenat que es “retirin de la biblioteca municipal les revistes en català Camacuc, Llengua Nacional, Cavall Fort, El Temps, Sàpiens i Enderrock”. No sé si me’n deixo alguna. El regidor de Cultura, Jesús Albiol, de Vox, va anar a la biblioteca a intentar confiscar les pernicioses revistes i després va publicar aquest tuit: “El @ajuntburriana no seguirá promoviendo al (sic) separatismo catalán con el dinero de los burrianenses. No somos catalanes de segunda, somos valencianos y españoles de primera”. El tuit acabava amb un “Al carrer”, escrit en majúscules, que entenc que és en valencià i no en català, perquè llavors se l’hauria de suspendre de sou. El tradueixo, doncs: “Al carrer” vol dir aproximadament “al carrer”.

És una gran notícia i espero que ben aviat aquest heroi quotidià ampliï la croada més enllà del paper cuixé. Seria molt injust que intentés enviar “al carrer” (al carrer) el Camacuc, però que, en canvi, en Teo i Les tres bessones hi restessin. I qui diu en Teo i Les tres bessones diu qualsevol altre llibre que compleixi els requisits del Camacuc. Si el Camacuc és separatista, la traducció de Madame Bovary potser també.

Si dic que és una gran notícia és perquè l’acció d’aquest regidor de Cultura involuntàriament ens omple a tots els lletraferits d’alegria: intentant confiscar aquestes revistes del lloc on eren, el que ha fet és un acte cívic, revolucionari, que no sabem si fa sovint o no, que no sabem si hauria fet si aquestes revistes no haguessin sigut allà. Ha entrat a la biblioteca.