Un viatge per Hongria buscant la democràcia
Periodista del 'New York Times'Tot i que no sempre és fàcil ni ve de pas, encara es poden trobar pràctiques democràtiques a l’Hongria cada vegada més autoritària del primer ministre Viktor Orbán. Per començar podeu sortir de Budapest i, després d’un trajecte de tres hores a través de camps fèrtils, arribareu a Pécs, una ciutat històrica a la frontera croata.
Aquí és on alguns activistes i el Partit Liberal –que a les enquestes treu resultats d’un sol dígit però que està dirigit ara per joves intel·ligents i compromesos, com Adam Sermer i Annett Boesk– van organitzar fa poc una reunió en un hotel local. El tema era Rússia, a la qual Orbán, un nacionalista xenòfob i antidemocràtic amb una política molt cruel contra els refugiats, fa la cort desesperadament, tot i que molts dels seus oponents polítics veuen Moscou com un núvol fosc planant sobre el futur del país.
Només hi havia unes desenes d’assistents, sobretot homes i dones de mitjana edat, potser perquè a províncies, a diferència de Budapest, la gent sol anar amb molt de compte a l’hora de parlar obertament o participar en activitats polítiques; tenen por de fer-se malveure pels dirigents locals seguidors d’Orbán, que tenen influències en el mercat laboral.
Això, però, no preocupava gens Géza Jeszenszky, el principal orador, que té prou recursos polítics i econòmics per ignorar aquesta intimidació. Exministre d'Exteriors i antic ambaixador d’Hongria als Estats Units, va ajudar a desmantellar el Pacte de Varsòvia i reorientar la política exterior d'Hongria cap a Occident. Als 75 anys, Jeszenszky, que es defineix com a conservador liberal, podria quedar-se tancat al seu elegant apartament de Budapest i desconnectar d’una depriment realitat, mentre el seu país se sumeix en la visió distópica d'Orbán d'una democràcia autoritària cada vegada més allunyada de les normes democràtiques.
Però, com em va dir Jeszenszky, creu que té el deure de recordar als joves hongaresos que les grans tragèdies del passat recent del país, sobretot la Segona Guerra Mundial, van ser causades per males aliances, és a dir, l'Alemanya nazi. Alaba la seguretat que representa l'OTAN, a la qual Hongria es va incorporar el 1999, i critica amb duresa la insistència d'Orbán en el fet que la Unió Europea –que va admetre Hongria el 2004– i els Estats Units, són influències nefastes. Jeszenszky es queixa que Hongria s'assembla cada dia més a estats autocràtics com Rússia.
No cal dir que Hongria, com a veïna seva que és, ha de mantenir bones relacions amb Moscou, que li subministra la major part de l’energia que consumeix, però, segons Jeszenszky, l'OTAN i la Unió Europea són els aliats naturals del país i “la garantia contra les tendències agressives de Rússia”. Creu que Orbán els està vinculant massa a Rússia; un dels acords, la compra d’una nova central energètica russa molt cara, farà que Hongria estigui lligada a Rússia durant anys.
La trobada a Pécs va ser animada i, en general, tothom va mantenir les formes, fins i tot quan algú expressava sentiments antioccidentals. Sermer, del Partit Liberal, la va plantejar com a part d'una estratègia per animar els hongaresos descontents amb Orbán a participar en el diàleg polític i, al final, votar. Sermer va explicar que molts joves se’n van a l'estranger. Però creu que encara hi ha esperances per a la democràcia i de moment ha decidit quedar-se i lluitar.
Hi ha molts motius de preocupació davant de l’erosió de la democràcia hongaresa, i davant dels seus ecos de populisme i progressiu autoritarisme que infecten altres països europeus i fins i tot els EUA. Orbán ha canviat el sistema polític perquè el seu partit, el Fidesz, es mantingui al poder; ha permès la corrupció, ha pres mesures contra els mitjans de comunicació independents i grups de la societat civil, i s’ha negat a acceptar la seva quota d’immigrants arribats a Europa. Tot i que cada any Hongria rep milers de milions de dòlars de la Unió Europea, el seu govern no para de demonitzar-la i fins i tot gasta diners dels contribuents en cartells contraris a la UE.
La campanya d'Orbán per tancar la Universitat Centreeuropea a Budapest, fundada el 1991 pel multimilionari nord-americà George Soros per introduir a la seva pàtria una educació de tipus occidental, ha esdevingut obsessiva. Fa poc el govern va aprovar una llei que exigia que la Universitat tingués un campus als Estats Units; com que no el té, potser haurà de tancar.
De tota manera, una sèrie de manifestacions inusualment nombroses a Budapest i les crítiques internacionals han obligat al govern a fer veure que com a mínim vol negociar. Al juny, els seus representants es van reunir a Nova York, on està acreditada la universitat, amb funcionaris de l'oficina del governador Andrew Cuomo. La Universitat té autorització per funcionar durant el curs acadèmic 2017-18, però el seu futur és encara incert.
Cal no d'oblidar que Orbán, abans progressista, va estudiar a Oxford gràcies a beques del mateix George Soros a qui ara posa a la picota com a agent estranger dedicat a promoure la dissidència contra el seu govern. Soros, benefactor de grups defensors de la democràcia a Hongria i altres llocs, va acusar fa poc Orbán de presidir un “estat mafiós”.
Els hongaresos que volen la substitució d’Orbán a les eleccions del 2018 saben que tenen poques possibilitats. Ho tenen tot en contra: l'estructura del sistema polític, uns mitjans de comunicació fèrriament controlats, la corrupció, uns partits de l'oposició dèbils i poc inclinats a unir forces al darrere d'un únic candidat.
Però molts també fan una pregunta molt pertinent: ¿per què l'OTAN i la Unió Europea, que van acceptar garantir el futur prooccidental d’Hongria, no han reaccionat amb més energia davant de l’erosió d’aquests valors fonamentals?