Sabré aturar el naufragi?
I miri que es veia venir que la nit electoral ens la fotríem, eh. I miri que es veia venir que, coneguts els resultats, jo hauria de fer o de dir alguna cosa que aturés la via d'aigua. Doncs vaig calcular malament i la gent, en comptes d'assenyalar Carod, van assenyalar-me a mi. I ja ho veu, al final va resultar que jo no tenia cap pla B i vaig quedar-me quiet allà al mig de l'opinió pública, sense reaccionar. I el que més em dol és que ho tenia facilíssim. Només m'hauria calgut copiar la famosa tàctica Portabella, que diu que quan hi ha mals resultats has de tenir la iniciativa. Com? Agafant la bandera de la regeneració el primer de tots i començant a córrer sense parar. Ell va fer-ho després de les últimes municipals i ho ha fet ara després de les nacionals i, com la realitat indica, no li ha anat pas malament.
Sí, ja se que la pregunta que vostè s'està fent és: "Iara, què Joan?". Doncs per mi no pateixi. Li recordo que la cara d'Esquerra al Parlament durant els pròxims quatre anys serà la meva i que aquesta serà la quota mediàtica més important que tindrem al partit. Ei, ho dic per si té algú que pretén fer maniobres successòries i oblida que si a l'oposició hi fa fred, a l 'oposició de l'oposició es glaça fins i tot el ieti. Ah, i aprofito per recordar una altra cosa important. De la mateixa manera que al seu moment vaig deixar de ser conseller per anar-me'n a controlar el partit, també puc fer ara el camí invers, posar algú al partit i postular-me jo com a cap de llista.
