El carnet únic, aquell unicorn

Veig que el president Quim Torra anuncia que, ara sí, de veritat, tindrem catàleg unificat i carnet únic de biblioteques abans de l’estiu. M’omple de joia. Veurem un miracle. Recordo que ja ho he escrit unes quantes vegades, això del carnet únic i bla-bla-bla. Visualitzo el conseller Ferran Mascarell anunciant-ho. L’hemeroteca diu que era el 2013 i que s’havia d’implementar el 2016. Però l’excap del Servei de Cooperació Bibliotecària Glòria Pérez-Salmerón ens recorda via Twitter que, com a poc, s’anuncia des del 2005. Mira, aviat en commemorarem els 15 anys.

Pot semblar que fusionar catàlegs és molt complicat, però m’inclino a pensar que és tan difícil com que es posin d’acord la Diputació de Barcelona i la Generalitat. Els primers gestionen les biblioteques de Barcelona i la seva demarcació, i els altres s’ocupen de les comarques de Lleida, Tarragona i Girona. Això ja és prou anormal, però és que la divisió genera petits contratemps, com que si ets de Ripoll hagis de consultar els fons bibliotecaris en una web però si ets de Vic, en una altra. Ah, i si busques un e-book, en una altra. En teoria es poden creuar els catàlegs, però si vas a l’Eixample amb el carnet de Ripoll els complicaràs la vida. I si pretens que et portin un llibre a la teva biblioteca, depèn d’on siguis hauràs de pagar i depèn d’on, no.

Totes les administracions volen explotar la marca Biblioteques perquè ofereixen un servei extraordinari i ben valorat pels ciutadans -d’aquí que celebrem el centenari de la xarxa de biblioteques des de l’any 2015; ja m’ho explicaran- però fa tants anys que s’anuncia això del carnet únic que ja dubto que tingui sentit per si sol. Ja hem fet un salt en el temps i som al més enllà: unifiquem de veritat tot el sistema bibliotecari. u