La ‘Carnalunya’ incest de llonganissa i botifarra

Hi ha gana. Nyam-nyam. El que comença com allò de voler enganyar el ventre, o trencar el cuc, acaba convertint-se en menjar com un bou de bocota oberta les 24 hores, devorar com un Carpanta caníbal amb serra elèctrica. De la mossada a la carnisseria. Catalunya necessita carn. Terra d’idees carnívores. Éssers de carnassa nacional. Som uns penjats per aquell fil d’empalomar que lliga les llonganisses, les botifarres. Quina et fotries?

Francesc Pujols, mestre carnisser de Catalunya, filòsof del trinxat existencial, professional de la il·lusió pàtria passada pels ganivets, deixa dit un dia de gloriosa matança del porc del 1934 que la Catalunya política és carn. El catalanisme de dretes i d’esquerres són embotits. La dreta és llonganissa i l’esquerra és botifarra. La primera, filla del fred, és crua, seca. La segona, filla del foc, és cuita, grassa. I així tenim les dos armes de carn com si fossin espases làser d’una Guerra de les Galàxies Acarnissada permanent. Lluitant, combatent, mossegant-se, menjant-se per tenir les claus de la carnisseria nacional. Així és des que Adam i Eva, que com tothom sap eren catalans i carnívors, no pas vegetarians com ens han volgut fer creure, van muntar la primera matança de la Creació. I van mossegar un porc, no pas una poma, i així és com ens volen fer passar bou per bèstia grossa. Passa el temps, que no para de trinxar-ho tot, i no deixem de preguntar-nos si són dies de botifarra o de llonganissa. ¿Ha arribat l’hora que algú guanyi l’hegemonia de la carn a Carnalunya?

Afilem els ganivets. Mireu i devoreu. El periodista Toni Aira, al seu nou llibre, L’altra guerra de successió. L’hegemonia més disputada (Catarata), posa la llonganissa i la botifarra del sobiranisme polític català a la taula d’avui i del futur més immediatament afamat. L’analista polític planteja aquesta pugna, lluita, rivalitat, cursa, competició, concurs, litigi, picabaralla, renyina, ganivets, espases, catanes d’aquests darrers anys entre ERC i el món (post)convergent. Dilema carnívor català etern. Uns i altres. Doncs, segons Aira, d’aquestes carns s’haurà de veure, a les properes eleccions a la Generalitat, qui s’emporta al plat l’hegemonia del sobiranisme. I això pot marcar, definitivament, el rumb d’aquest combat i del país. Reflexions. ¿Tindrà pes i gust que la botifarra s’ha de menjar al moment, cuita? ¿I que la qualitat i sabor de la llonganissa és que es conserva molt temps? I el final d’això? Guanyador? Perdedor? Matança? Rendició? Armistici? Tiberi? Congelador? Tàper? Rebost? Nova cuina? Xup-xup de sempre? Ara, el meu gat (carnívor com pocs) i jo ens plantegem si, quan passin les eleccions de destral, s’acabaran les llonganisses i les botifarres a Carnalunya.

Després de rumiar-hi molt, al voltant d’unes tones de costelletes de corder ben lluent, creiem que Catalunya és ja fa anys un mega, súper, híper incest carnisser. Això és un mandongo. Aquí la carn està molt remenada, barrejada, empeltada. Aquests darrers anys, les famílies es reparteixen els vots sobiranistes com si fessin embotits casolans. Es reparteixen la feina del procés d’elaboració. S’organitzen. I tallen. Es diuen que uns votin ERC, els altres els (post)convergents. Jo a Boston i tu a Califòrnia. El pare farem que voti aquests; la mare, els altres. A unes eleccions, així; a les altres, aixà. Que no es perdi ni un tros. I sumeu a la carnada d’aquests lustres la carn de la CUP i d’altres com el moviment de Primàries. Llonganisses? Botifarres? Carn! Graella! Barbacoa!

Paint amb escuradents a la boca, el meu gat i jo pensem que la major part dels votants sobiranistes és clar que volen carn, però el que volen és saber què es farà amb aquesta carn després de les properes eleccions. ¿Es continuaran elaborant llonganisses, botifarres? ¿Es faran frankfurts, bistecs, hamburgueses, mandonguilles? Filet de pobre? Filet bord? ¿Delícies reflexives de vedella subterrània hiperactiva, o entrecot de pessigolleig d’ànec de verbositat estratosfèrica? El que vol saber el carnívor és si es tancarà la carnisseria. Si s’acabarà la teca. Si s’hauran de fer vegetarians, vegans, vegetals, minerals, marcians... Perquè som fets de carn, d’aquí ve tot. I el que cal saber és si serem davant de carn viva o morta, aquesta és l’hegemonia a guanyar.