El Carmel

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa Mare de Déu del Carme -avui és la seva festa- va vestida de blanc i de burell. El burell de l’hàbit i l’escapulari és el color de xocolata, de terra d’aquell país, terra de bon blat. El blanc del mantell és el rou matinal d’aquell cel tan lluminós. Al braç de la Mare de Déu reposa el nen Jesús abillat amb un vestidet d’un blanc de formatge. El Carmel és el seu títol i el seu pedestal. És la Mare de Déu del Mediterrani. El Carmel és una muntanya allargassada, com una barrera que ressegueix la costa. El santuari carmelita és en un extrem, dalt de tot, i se n’entra mar endins, com si volgués albirar la recolzada, on cap al Sud, molt avall, darrera el delta del Nil, hi ha l’Egipte, i cap al Nord, molt a prop, la Fenícia, Tir i Sidon, sota mateix del Líban. Al peu del Carmel, sortint de la ciutat de Haifa, veieu com fuig, precisa i brunzent, arquejada com una falç, la lluentor tremolosa de l’escuma i les dunes de la badia d’Acre. I tot fa molta olor, el mar calent del sol i la muntanya on creixen el pi i l’olivera, el noguer, el garrofer i les alzines. El títol local de la Mare de Déu del Carmel és el més vell de tots, el de més prestigi. Diuen, si molt abans de néixer la Mare de Déu, uns ermitans barbuts, temorosos de Déu, que vivien en aquesta serralada, retien culte a la Mare del futur Messies redemptor. I l’afany de sublimació de la pobra humanitat ja permetia captar una revelació latent: la Mare del Salvador seria verge. [...] És això el Carmel. La Mare de Déu, que ja tota ella és un miracle, pot demanar-ho tot, pot, com a Canà de Galilea -que no és pas gaire lluny del Carmel-, forçar el miracle. Està a la seva mà tòrcer el curs de les lleis de la natura i pot modificar l’execució del fall de la justícia divina. El mar -ella n’és l’estel-, el pot apaivagar, salvant del temporal aquell vaixell que sembla una closca de nou. I li és tan senzill allunyar-vos una malura, si bonament us convé, com treure del Purgatori una ànima condemnada a molts anys de patiment. Amb una condició, però, que no oblideu que el burell del seu hàbit i del seu escapulari és del color de legions de penitents d’aquesta muntanya i d’aquest món, el primer dels quals fou el Fill de la Verge del Carme. Sembla que tota la mariologia surti d’aquest Carmel mediterrani, encatifat de murtra, perfumat de llorers, palpitant de fe i de miracle.