Els feminismes a l’audiovisual: ara sí que toca

Vull parlar-vos de la carta oberta que des de Dones Visuals vam fer pública a mitjans d'abril, on demanàvem la incorporació d’associacions feministes i d’una perspectiva de gènere en la presa de decisions. La vam enviar a entitats, administracions i en general al sector audiovisual reclamant la importància dels feminismes en la resolució de la crisi que ve. Bàsicament, és una alerta per donar-nos l’oportunitat de fer les coses bé des del principi. Arreu d’Europa s’ha posat de manifest la manca de perspectiva de gènere en la resolució dels greuges ocasionats pel moment actual i la importància que té, així com la participació activa de les dones en les preses de decisions.

Abans de l’arribada de la pandèmia, la situació de les dones al sector audiovisual tot just havia començat a veure alguna millora, i començava a incorporar mesures correctores importants. Però algunes d’aquestes iniciatives són tan recents que en alguns casos ni tan sols hi ha hagut temps d'aplicar-les. Ara és un moment crucial en què les solucions a curt i mitjà termini aniran configurant com és l’audiovisual del futur. El que volem amb la carta és que tot aquest impuls hi sigui des del principi de la resolució, és una crida a fer-ho bé.

La bona notícia és que més de seixanta entitats del sector ens han donat suport, i que cada dia ens arriben noves adhesions d’empreses, de particulars, d’associacions, d’aquí, d’allà i de més enllà. La carta s’ha traduït al castellà, a l’euskera i a l’anglès i ha començat a voltar pel món. Qui sap on arribarà. I no ens hauria d’estranyar gens l’èxit d’aquesta convocatòria a la reflexió, perquè la perspectiva de gènere beneficia a tothom. Els valors del feminisme es construeixen a través d’un consens social, transversal i profundament transformador que té un objectiu universal, i és el d’una societat més justa. En definitiva, és l’espai on debatre, definir, respectar i protegir la vida.

Si la vida ara és important, els feminismes ho són més que mai. Quan parlem de perspectiva de gènere el primer que pensem és en el reequilibri entre homes i dones, i sens dubte és una fita que encara no s’ha aconseguit i cal deixar-la feta de manera immediata. Ja fem tard. Però les perspectives del feminisme han de ser molt més: han de ser la diversitat, gràcies a la qual es podrà transformar l’imaginari col·lectiu de manera que ens representi a totes i trenqui amb estereotips que encara avui són perillosos i limitadors per a les dones, lesbianes i trans, però també per als homes. Ningú pot rebatre que l’audiovisual té un paper clau i de molta responsabilitat en la creació d’aquest imaginari.

Quan parlem de perspectives del feminisme ho fem en plural, per una banda, perquè parlem d’una diversitat d’orígens, mirades i pensaments que busquen consens en la justícia social i el medi ambient, prioritzant les necessitats de les comunitats més vulnerables. I per l'altra, perquè el feminisme no és un ministeri, sinó unes maneres de mirar, debatre i actuar que són transversals a tot el que ens afecta.

I aquesta és la mala notícia que he deixat per al final: encara hi ha moltes entitats, algunes de les quals s’asseuran a les taules on es decidirà com s’ha de resoldre el futur de l’audiovisual a Catalunya, que creuen que això ara no toca. La vida o el cine. El cine o els feminismes. Què toca ara? La vida no és sense cultura, i la vida (ni la cultura ni el cine) no és sense els feminismes.