El PEN Català, 95 anys de diplomàcia cultural

Quan el 19 d’abril de 1922, ara fa 95 anys, Josep M. López-Picó i Josep Millàs-Raurell, amb Josep M. Batista i Roca i el jove Joan Crexells, aconseguien de reunir uns quants escriptors en el sopar fundacional del PEN Català, segurament no eren conscients de l’abast d’allò que iniciaven.

Només feia dos mesos que el PEN Club Internacional havia enviat des de Londres una lletra de convit a totes les literatures del món perquè els escriptors s’afegissin a aquest espai de solidaritat i de trobada entre cultures.

El nom responia a les sigles de Poets, Essayists, Novelists i de seguida va representar, per als escriptors catalans, un pont per fer visible la literatura i la cultura catalana al món. Un any després, el PEN Català (aleshores Centre Català del PEN Club Internacional) ja reunia una vintena dels escriptors més importants de la nostra literatura (C. Riba, C. Arderiu, P. Fabra -que en fou el primer president-, J.M. de Sagarra i J. Puig i Ferreter, entre molts altres), i el 1924 el PEN Internacional feia membre d’honor Àngel Guimerà.

El PEN Català, a part de ser el tercer centre PEN més antic del món, ha estat tradicionalment un dels més actius internacionalment, fet que li ha permès esdevenir un testimoni privilegiat de la història contemporània.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, el PEN Català va esdevenir un nucli d’afirmació d’una cultura perseguida pel govern dels militars, treballant intensament, dins i fora dels territoris de parla catalana, per defensar la llibertat d’expressió, els drets lingüístics i el diàleg entre literatures a través de la traducció.

Mogut per aquests ideals, el 1933 el PEN Català va participar en el Congrés de Dubrovnik, on, per primer cop, una organització internacional condemnava el règim nazi i defensava els escriptors alemanys que s’hi oposaven.

Uns anys després, i malgrat la situació política interna del país, el PEN Català celebrava amb èxit a Barcelona el XIII Congrés del PEN Club Internacional, que va servir per mostrar la nostra cultura al món.

Durant la Guerra Civil, el PEN Català va coordinar la solidaritat envers els escriptors catalans, que rebien menjar, paper i tota mena de suport. L’exili posterior a l’acabament de la guerra va ser vetllat de molt a prop pel PEN Internacional, que va ajudar a l’acolliment dels escriptors expatriats.

Tot i l’atzarosa història de la cultura catalana durant el segle XX, el PEN Català va continuar la seva activitat des de Londres i Cambridge, gràcies a Josep M. Batista i Roca i sota la presidència de Josep Carner. El 1953 el PEN Club Internacional condemna el règim de Franco com a resultat d’un informe fet pel PEN Català a l’exili.

El 1965 el PEN Català es torna a constituir des de la clandestinitat. Però no serà fins al 1973 quan, en un trajecte en autocar de Barcelona a l’Espluga de Francolí, per esquivar la prohibició de reunió, el PEN Català es reconstitueix definitivament i Joan Oliver n’és elegit president.

Amb l’arribada de la democràcia, Barcelona acull el Primer Congrés Mundial del PEN Internacional, sota la presidència de Josep Palau i Fabre. Des d’aleshores el PEN Català ha estat sempre present i actiu en totes les activitats internacionals, ja sigui a través de l’organització de trobades o promovent documents com la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (Barcelona, 1996), l’informe Antiterrorisme, escriptors i llibertat d’expressió (Barcelona, 2003), el Manifest de Girona (2011) o la Declaració del Quebec sobre la Traducció Literària (2015).

Amb 95 anys d’història, el PEN encara el futur assumint els nous reptes de la societat contemporània. Un dels més importants, l’acolliment per fer front als milers, milions de persones que avui ens necessiten. En aquest sentit, el PEN Català forma part, des del 2006, de la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi, ICORN (International Cities of Refuge Network), que acull escriptors perseguits als seus països d’origen.

Que els escriptors, en sentit ampli, practiquin la solidaritat envers els seus companys perseguits, de vegades torturats i fins i tot assassinats, diu molt d’un col·lectiu que sense la llibertat de paraula no pot existir. Per això avui el PEN, a través del seu cercle d’amics (www.pencatala.cat/sigues-del-pen), convida tota la població a seguir treballant perquè els drets humans, com la llibertat d’expressió, o els drets lingüístics siguin preservats. I encoratja els mitjans de comunicació a fer-se seus i a difondre aquests valors per construir una societat més justa.