Educació i emergència planetària

Som la primera generació amb una consciència clara que hem sobrepassat tots els límits i les capacitats de càrrega del planeta i, molt possiblement, l'última generació que pot mirar de mitigar-ne els problemes i afrontar amb alternatives reals un futur, ara per ara, insostenible.

Som conscients que calen canvis que ens situïn de nou dins els límits. Canvis que no només venen de la mà de l’avenç disruptiu de la tecnologia o de mesures polítiques i econòmiques (que són imprescindibles), sinó també de canvis profunds en l’imaginari col·lectiu.

I és aquí, i en especial davant la generació de les persones joves, on l’educació per al desenvolupament sostenible s’erigeix com una de les eines amb més capacitat d’incidència. Tanmateix, ens cal parar atenció a quatre dels eixos sobre els quals han de pivotar nous enfocaments educatius.

En primer lloc, hem de deixar pas a un nou paradigma que s’obre camí i que sacseja d’arrel els nivells de consciència: la 'feminització del desenvolupament'. Es tracta de deixar de veure’ns com a propietaris i dominadors del planeta i la vida. De deixar enrere els models uniformadors, competitius, economicistes i basats en l’èpica (i associats a un món tradicionalment masculí). Necessitem regenerar les relacions entre els éssers humans i entre aquests i la natura. Dotar de sentit la gestió vital de la natura, desenvolupar la capacitat femenina per gestionar la quotidianitat i la complexitat, des de la cura i no des del domini.

En segon lloc, si algun principi està més que comprovat en el món de l’educació és que amb por ni s’aprèn ni s’assoleixen canvis significatius en les persones. Cal aconseguir que les persones, amb les seves diverses capacitats, estils i exemples, puguin contagiar canvis de valors i actituds al seu voltant.

Cal comprendre les magnituds reals dels problemes, però aquesta comprensió s’ha de combinar amb la il·lusió i l’esperança, amb la possibilitat de començar a construir noves formes de vida que ens permetin ser més feliços amb menys, que no segrestin el nostre temps, que construeixin relacions sinceres, que ens facin sentir bé amb altres maneres de consumir i d’emprar els recursos naturals.

La tercera idea és que avui no ens podem imaginar una educació que no es basi en una pedagogia transformadora, orientada a l’acció, que fomenti la participació i la col·laboració. La Greta Thunberg, des de l’activisme i el lideratge juvenil, reclama en les seves conferències que més enllà de l’esperança necessitem acció, acció i acció.

Es tracta d’endinsar-nos en la dimensió política de l’educació. La transmissió de coneixements relatius al medi ambient deixa tot el protagonisme a la mobilització de capacitats per actuar. Desenvolupar la imaginació, la creativitat, les capacitats bàsiques per donar forma a models d’innovació i convertir-los en propostes operatives. Capacitats que es manifesten en saber denunciar, resistir, escollir, proposar, crear, és a dir, passar del consum d’idees i productes al paper d’actors amb consciència ciutadana i ganes d'actuar i transformar.

Finalment, l’educació ha de promoure també l’acció militant de les persones. Ha d’endinsar-se en el camp dels compromisos personals i col·lectius. Reconèixer el compromís implica reconèixer que és possible canviar les coses de la pròpia vida. Exigeix coratge i valentia, però, de fet, exigeix reconèixer l’espai de llibertat i la capacitat transformadora que tenim cadascú de nosaltres i nosaltres junts.

Avançar, tan lluny com vulguem, només té sentit quan el camí no és allò que es pateix, sinó allò que s’escull, allò a què un es compromet. Despertar aquesta consciència és l’art de l’educació per al desenvolupament sostenible.

Són moltes les entitats educatives que treballem per a un món millor. En el cas de Fundesplai, ho fem des de fa 50 anys a les escoles, als centres d’esplai, als equipaments d’educació ambiental o amb iniciatives d’aprenentatge servei com els campaments de voluntariat ambiental. Però la situació d’emergència planetària ens obliga a fer més i amb més intensitat, començant ara mateix amb iniciatives concretes com l’impuls de 'MAIA for SDG’s', una formació internacional adreçada a joves líders d’organitzacions d’arreu del món que treballen en els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS), emmarcats en l’Agenda 2030. Necessitem el lideratge del jovent per fer front a l’emergència planetària, necessitem la seva capacitat de cura, la seva esperança, la seva imaginació i capacitat d’acció. Necessitem el seu i el teu compromís, amb urgència.